Anna Lizaran, la millor actriu, persona, bèstia, amiga i dona

  • El món teatral l'acomiada en un acte emotiu i brillant • Va ser una de les actrius més grans i més estimades del teatre català

VilaWeb
Redacció
15.01.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Feia temps que no es trobava bé, fins al punt que va haver d’abandonar els assaigs de ‘La Bête’ al Teatre Nacional de Catalunya. Però solament feia una setmana que li havien diagnosticat el càncer. A molts companys de professió, aquesta desaparició sobtada d’Anna Lizaran se’ls notava a la cara, ahir, durant la cerimònia de comiat. Centenars d’amics, família i companys de l’escena teatral van dir un adéu emotiu i brillant a Anna Lizaran, una de les grans del teatre català, la gran del Lliure.

El tanatori de les Corts es va fer petit per a encabir els centenars d’assistents a la cerimònia de comiat, que va començar amb la cançó ‘Plora amb mi’ de Sílvia Pérez Cruz. La periodista Elisenda Roca va conduir l’acte, marcat per les paraules d’elogi cap a l’actriu.

El periodista Josep Lluís Merlos, nebot d’Anna Lizaran, va glossar-ne la personalitat, i en va destacar la bondat. Sempre deia que la gent es toqués, que la vida eren quatre dies, va recordar, i va demanar als assistents que s’abracessin i es fessin un petó. Va explicar un grapat d’anècdotes, que, afegides a les del director teatral Sergi Belbel i de l’actor Jordi Bosch, van fer somriure els assistents.

Belbel va dir que era la millor actriu, persona, bèstia, amiga i dona, i va recordar que era la reina dels renecs. Emocionat, va deixar anar: ‘El teatre i la vida sense tu seran una bona merrrrda.’ Jordi Bosch va animar tothom a dedicar un fort aplaudiment a Lizaran.

A la cerimònia també es va sentir música interpretada per familiars de l’actriu: Maria Florida, reneboda, va tocar la serenata ‘Sonati de la rosa’, d’Eduard Toldrà, amb el violí; i la neboda Muntsa Sità va interpretar ‘El cant dels ocells’. Marina Rossell va cantar ‘La Mare de Déu quan era xiqueta’. L’acte es va acabar amb un recull de fotografies i imatges de Lizaran en actuacions diverses. De fons, sonava ‘Un núvol blanc’, de Lluís Llach.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any