Martí Sales: ‘Crida a la militància’

L’escriptor i músic Martí Sales diu: ‘No formularé tres desigs com qui desplega les pròpies entelèquies o antulls: el moment actual no propicia l’enquimerament entotsolat ni el cultiu desaforat de les dèries de cadascú. Expressaré allò que la meva individualitat desitja fermament per a la col·lectivitat de la qual forma part. Voldria, més aviat, que els meus desigs esdevinguessin plans de treball, línies a seguir, un projecte per acomplir. La bona voluntat no hi tindrà cap paper preeminent: ens calen ganes i mastegots, crítica exhaustiva i determinació, no arronsar-se ni dedicar-se a mantenir la consciència impol·luta. La dissidència demana altura: mullem-nos el cul.’

L’escriptor i músic Martí Sales diu: ‘No formularé tres desigs com qui desplega les pròpies entelèquies o antulls: el moment actual no propicia l’enquimerament entotsolat ni el cultiu desaforat de les dèries de cadascú. Expressaré allò que la meva individualitat desitja fermament per a la col·lectivitat de la qual forma part. Voldria, més aviat, que els meus desigs esdevinguessin plans de treball, línies a seguir, un projecte per acomplir. La bona voluntat no hi tindrà cap paper preeminent: ens calen ganes i mastegots, crítica exhaustiva i determinació, no arronsar-se ni dedicar-se a mantenir la consciència impol·luta. La dissidència demana altura: mullem-nos el cul.’

1.
Stop mercats

No donem res per fet. Precisament tot allò que ens venen com a irremeiable és el que més ens cal canviar de soca-rel. Organitzem-nos transversalment i a ultrança per tallar un per un tots els tentacles del gran Papu dels nostres temps: el mercat financer. La borsa és un càncer amb metàstasi internacional que hem d’estroncar. Voldria que fes un pet com una gla, però em temo que és massa blindat per tots cantons per a col·lapsar-se tot solet. Així que potser haurem de ser nosaltres que dediquem totes les forces a rebentar-lo.

2.
Crida a la militància

Que la crisi ens serveixi per desballestar un sistema caduc que ens condueix de cap a una societat que la majoria de catalans no volem ni pintada. Els drets i valors que hem adquirit amb molts anys de lluites no es poden deixar perdre. Hem de fer costat als mitjans de comunicació independents, a les organitzacions polítiques de base, a les associacions de veïns i de barri, a les cooperatives agroalimentàries de proximitat, a la PAH. Voldria que tothom triés un aspecte fonamental de la seva vida (diners, informació, consum, alimentació, ideologia) i canviés a favor d’una societat governada per les persones i no per entitats abstractes d’interessos absolutament aliens i contraposats als nostres. Cada vegada hi ha més opcions i alternatives: fem-les créixer. Passem de les minories a les majories: aquest és el tomb que m’agradaria veure enguany.

3.
Cap a una Catalunya lliure

Tenim lladres i dèspotes per tots cantons: al nostre país (els casos Banca Catalana, Palau, ITV, Pretòria en són una petita mostra); al govern d’una Espanya que recula cinquanta anys en la història i ja no se n’amaga, de les ganes que té d’anihilar la nostra cultura; i a la Unió Europea, perduda en un miratge financer que extorqueix, manipula i tergiversa a tort i a dret, sempre a favor dels magnats i les grans multinacionals. Ara tenim una oportunitat única de posar fi d’una vegada per sempre a una d’aquestes castes execrables: l’espanyola. Espero i desitjo de tot cor que els indecisos vegin que dins d’Espanya el nostre futur és més negre que un pou de sutge. Espero i desitjo que el 2013 serveixi per assolir una majoria de catalans amb què puguem proclamar el 2014 una Catalunya lliure.