Posem límits o els deixem fer?

  • Si cal, sóc la pitjor mare/pare del món

VilaWeb
Thot Institut
16.02.2013 - 16:08

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Com a pares i mares som els responsables d’elegir l’enfocament educatiu que durem amb els nostres fills i filles. Moltes vegades, ser més o menys permissiu depèn de les experiències de vida que hem tingut i, sobretot, dels valors que ens han transmés i que hem anat adquirint.

Alguns recorden pares autoritaris i poc flexibles, i com que aspiren a ser millors pares o mares que ells, fan el contrari. Són més bé permissius. Total, el xiquet encara és menut, la vida ja l’anirà posant al lloc… Cedir als desitjos dels nens també és una postura més còmoda. Quan volen alguna cosa, li la done i tots ens estalviem una plorera.

Però quan els xiquets i les xiquetes fan el que volen, realment nosaltres, com a persones adultes, estem renunciant al nostre paper de pare o de mare. Es provoca aleshores un desordre en el sistema familiar que acabem patint tots.

Ser permissius, a la llarga, pot formar personalitats exigents i tiràniques. En el moment en què calia, ningú no els va fer veure quines coses eren correctes i quines no, on hi havia el límits de què està permés.

A l’adolescència, com que no ha hagut d’esforçar-se per aconseguir les coses que volia, tampoc no serà capaç de valorar-les, ni tampoc d’estar-ne agraït. Són personalitats amb greus riscos socials. En els casos més extrems arriben a agredir els seus progenitors.

Fer de pare i de mare implica educar i posar límits amb afecte. Davant una petició inacceptable podem fer-los veure que comprenem com es senten davant la nostra negativa a accedir als seus desitjos. Després, podem fer ús de la fantasia: ‘que bé si es pogueren complir els teus desitjos’. D’aquesta manera els podem ajudar a acceptar la realitat. També podem explicar que a cada família hi ha unes normes i quines són les nostres. Si ara encara no les poden compartir, probablement ho faran amb el temps. I que ho fem perquè són importants per a nosaltres i els estimem.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any