13.12.2012 - 06:00
La llengua de signes per a gent sorda està molt vinculada a la tradició, cultura i saviesa popular de cada territori. Algú podria pensar que aquesta llengua és universal, però no és així. La gestualitat i la manera de traduir conceptes s’adapta a la llengua i territori d’on procedeix aquesta comunitat de parlants del llenguatge de signes.
Tal com explica el blog de l’IEC, malgrat la creença general més estesa la llengua de signes no és única i universal, sinó que existeixen una multitud de llengües de signes que han anat seguint els seus propis processos històrics d’evolució i que han donat lloc a llengües diferents i a diferents varietats dialectals d’aquestes.
Santiago Frigola, vicepresident de política lingüística de la FESOCA, la Federació de persones sordes de Catalunya, fa referència a algunes de les particularitats de la Llengua de Signes Catalana, que difereix de la Llengua de Signes Espanyola. “En la LSE s’utilitza el signe de la Simbomba quan es vol fer referència a la festivitat del Nadal , mentre que amb la LSC utilitzem el signe del Gall d’indi”. Per la seva banda, Mireia Verdera, intèrpret de la Llengua de Signes Catalana afegeix que el signe Abril també difereix en les dues llengües. “Mentre que la Llengua de Signes Espanyola es fa com si carreguéssim un costal en una processó, per al·ludir a la Setmana Santa, en la Llengua de Signes Catalana s’opta per un signe més meteorològic i es posen les mans en forma de puny i es deixen anar els dits, emulant la pluja que cau dels núvols. Ja se sap que per l’abril, cada gota val per mil”. Verdera també explica que la primera salutació de bon matí, també es fa diferent. “El signe per expressar Bon dia difereix en LSC i LSE”.
Llegiu l’article complet, a Núvol.
