La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El fet d’haver llegit tant la LOE (Llei d’educació en vigor des del 4 de maig de 2006) i la LOMCE (Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa), proposada l’11 de juliol de 2012 pel ministre Wert, em fa veure clarament que aquesta última modificarà substancialment l’actual. La primera diferència que he pogut trobar entre totes dues és que la LOE inclou dins el que es coneix com a ‘Educació Bàsica’, l’Educació Primària i l’Educació Secundària obligatòria, mentre que per a la LOMCE la ‘Educació Bàsica’ la constitueix l’Educació Primària, l’Educació Secundària i, a més, la Formació Professional Bàsica amb la idea clara de direccionar els futurs estudiants cap a l’especialització tècnica eliminant la major càrrega lectiva humanística possible.

Aquesta setena reforma educativa de la democràcia també implicarà un control major per part del Govern central, ja que del 55% de poder que actualment té sobre les Comunitats Autònomes amb llengua cooficial passaria a ser del 65% i, d’altra banda, el percentatge sobre la resta de les comunitats passaria del 65% al 75%, açò és: en tots dos casos hi hauria un increment del 10% que implica clarament la pèrdua d’autonomia actual.

Així mateix, ens trobem que hi hauria revàlides al final de cada etapa, açò és, quatre proves d’avaluació a nivell nacional al final de cada etapa (PRIMÀRIA/ESO/Batxillerat). Als més majors açò els hi sonarà, ja que sembla que tornem a règims dictatorials del passat.

Ara, amb aquesta nova llei, els exàmens d’ESO i Batxillerat seran necessaris per a obtenir el títol i el de Batxillerat substituiria el que actualment es coneix com a selectivitat. De la mateixa manera, en tercer de primària hi hauria un examen per a detectar problemes precoços en els alumnes, si és que els hi haguera, açò si es fera bé podria ser positiu encara que té el perill evident de promoure la segregació entre estudiants.

Seguint amb el tema que ja s’ha plantejat reiteradament en la societat, almenys entre l’educativa, s’implementarien també ajudes a centres que separen per sexe: això és els privats i concertats. Així, pagarem amb diners públics a qui vulga anar a l’escola privada… a mi en costa d’entendre que amb els impostos del ciutadà d’a peu es paguen col·legis inaccessibles per ell mateix.

En la LOMCE guanyarien pes matèries com la llengua espanyola, en detriment de les cooficials, les matemàtiques i les ciències, per damunt de les humanitats i les arts, un atac més des del Govern de l’Estat espanyol a la nostra ja maltractada llengua.

D’altra banda, l’assignatura que actualment coneixem com a ‘Educació per a la Ciutadania’ es substituiria per una altra de nom ‘Educació Cívica i Constitucional’, amb un clar aire alliçonador, encara que solament s’impartiria en el curs de 2n de l’ESO.

Com tots sabem i hem experimentat, amb la llei actual als 16 anys comencem a decidir el nostre futur. No obstant açò, amb la proposta de la nova llei es pretén que als 15 anys, és a dir, en 4t de l’ESO, el qual rep el nom de ‘curs d’iniciació’ es convertisca en el curs d’iniciació cap al Batxillerat o la FP, es pot crear un buit d’un any…

El Batxillerat també es veu modificat, ja que es redueix a cinc vies (Ciències i Enginyeria, Ciències de la Salut, Humanitats, Art i Ciències Socials) eliminant la formació musical que sembla que per als conservadors només serveix per a fomentar gent sensible i crítica que acaba ‘tocant el tamboret’ en les manifestacions contra les seues reiterades retallades.

Així mateix, tindrà una avaluació final que, com ja he esmentat, substituirà la selectivitat actual i tindrà un pes del 40%, mentre que la nota mitjana de l’etapa serà del 60%.

En aquesta proposta de llei també es fa referència a l’autonomia dels centres educatius que es redueix notablement i, a més, inclou que els directors hauran d’acreditar la superació d’un curs de formació, una forma d’anar imposant equips directius que l’únic que aconseguiran serà enfrontar els claustres en no disposar de la col·laboració necessària entre la direcció dels centres i la resta del professorat.

En definitiva, i a mode de conclusions, podem afirmar que aquesta és una proposta de llei sense justificació, sense una anàlisi rigorosa de l’actual LOE, partidista ja que dóna per cert que es comparteixen els prejudicis del PP a l’actual llei, neoliberal destinada a mercantilitzar el sistema educatiu i per justificar les retallades econòmiques en matèria d’educació, cínica que intenta culpabilitzar el sistema educatiu de tots els nostres mals, classista ja que reforça la segregació per classe social i ètnia, sexista per permetre els col·legis segregats per sexe, recentralizadora ja que retalla les competències de les autonomies.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any