24.11.2012 - 06:00
La campanya de les eleccions parlamentàries catalanes del 25 de novembre ja s’ha acabat. Per la manifestació independentista que va portar a convocar-les, pels temes que s’hi han tractat i pel caràcter plebiscitari que han pres, aquestes eleccions poden esdevenir històriques si la majoria sobiranista és prou gran per convocar un referèndum d’independència. Per això, us proposem repassar una per una les candidatures que s’hi han presentat i han arribat al final de la cursa amb opcions de ser al parlament.
El somni de la majoria absoluta
CiU és, de llarg, el partit que ha governat durant més anys la Generalitat de Catalunya, especialment gràcies als èxits electorals de Jordi Pujol. Actualment té 62 diputats.
La campanya: Les eleccions han arribat per sorpresa i la campanya de CiU s’ha mogut entre l’èpica d’unes eleccions úniques i la necessitat de millorar la gestió del govern. CiU ha fet una campanya personalista, convençuda que Artur Mas és el millor actiu que té.
Les enquestes: Amb molt poques excepcions totes les enquestes situen CiU a l’alça, però sense arribar a la majoria absoluta.
A tenir en compte: Si Mas arriba a la majoria absoluta, això referendarà de manera extraordinària el seu projecte. Si no hi arriba i sobretot si perd escons o percentatge, els seus enemics s’hi abraonaran per a desprestigiar-lo.
La por del pitjor dels resultats
Pasqual Maragall va aconseguir aixecar el llistó dels socialistes fins a guanyar en vots per primera i única vegada CiU. Des d’aleshores no ha deixat de caure la intenció de vot al PSC. Actualment té 28 diputats.
La campanya: El PSC ha fet una campanya confusa i difícil d’entendre. Diu que el debat independentista és una cortina de fum, però en canvi omple els carrers de pancartes contra la independència. Pere Navarro no arrenca com a candidat favorit.
Les enquestes: Totes les enquestes trenquen el sòl electoral del partit, atorgant-li el pitjor resultat. I encara pitjor, els socialistes es juguen amb el PP i fins i tot amb ERC ser el segon partit del país. Els seus dirigents confien que el vot ocult aflorarà el darrer moment, però no és gens clar.
A tenir en compte: Si el PSC baixa de 20 diputats deixarà de ser el partit de referència de l’esquerra. La gran batalla ja és conservar el segon lloc. Si el perd, la crisi pot arrossegar no sols el PSC, sinó fins i tot Alfredo Pérez Rubalcaba i el PSOE sencer.
L’obsessió contra la independència
El PP té un comportament electoral molt irregular a Catalunya, però des de fa unes quantes convocatòries el seu vot va en augment. Actualment té 18 diputats.
La campanya: El PP ha decidit jugar gairebé una sola carta: ser el partit de l’espanyolisme. La campanya ha estat plena de visites a cases regionals espanyoles i apel·lacions a la por, algunes certament desafortunades. La filtració d’un poc fiable document a El Mundo sobre Mas i Pujol podria girar-se-li en contra.
Les enquestes: Les enquestes no atorguen als populars la capitalització del vot espanyolista, sobretot pel creixement de Ciutadans. Però el situen per primera vegada en la història amb possibilitats d’aconseguir ser el segon partit del país.
A tenir en compte: Si aconsegueix ser el segon partit del país, malgrat l’enorme diferència amb el primer, el PP donarà el resultat com a bo i intentarà presentar-se com l’oposició a CiU i el sobiranisme.
Sense acabar de recollir els fruits
Iniciativa no ha aconseguit mai els èxits electorals del vell PSUC, però les darreres convocatòries ha sabut consolidar un espai propi. Actualment té 10 diputats.
La campanya: Per cert! I tenim el dret de decidir. Aquesta frase, de cua de l’anunci electoral, posa en relleu un dels problemes electorals d’ICV: s’ha sumat sense reserves al dret de decidir, però ha de marcar distàncies respecte a Mas. La tebiesa que en resulta potser acaba no convencent ni els uns ni els altres.
Les enquestes: Les enquestes posen Iniciativa per Catalunya per sota del bloc PSC-PP-Esquerra, que es disputen la segona, la tercera i la quarta posició a la cambra. Si no hi ha sorpreses, doncs, ICV recularà en el rànquing dels partits, malgrat que semblava estar cridada a recollir el fruits de la seva clara i contundent oposició al govern de CiU.
A tenir en compte: No augmentar de manera substancial el nombre de diputats pot generar desencís a les files ecosocialistes. ICV vigilarà de manera especial Ciutadans. Tem que una part del seu vot no independentista hagi emigrat cap al nacionalisme espanyol.
En joc el lideratge de l’esquerra catalana
Carod-Rovira va portar ERC a uns extraordinaris 23 diputats, dels quals ha quedat després molt lluny. Esquerra aspira ara a tornar a acostar-se al voltant dels vint. Actualment té 10 diputats.
La campanya: Esquerra té fronts oberts en quasi totes les direccions, amb vots que disputa a CiU, al PSC, a ICV, a Solidaritat i a la CUP. Això explica que durant la campanya hagi passat de marcar diferències amb els uns a fer-ho amb els altres de manera quasi consecutiva.
Les enquestes: Algunes de les darreres enquestes han donat a Esquerra la possibilitat de ser la segona força del parlament. Això seria un èxit històric. La majoria de les enquestes, amb tot, han estat més prudents i reflecteixen un ascens més moderat.
A tenir en compte: Si Esquerra supera el PSC estarà en condicions de disputar als socialistes el lideratge de l’esquerra catalana. Encara més si també supera el PP i esdevé segona força. Si CiU no arriba a la majoria absoluta, amb tot, Esquerra haurà de prendre decisions complicades sobre la seva possible entrada al govern.
De nou contra les enquestes
Solidaritat va ser la sorpresa de les darreres eleccions. Ara s’hi juga consolidar-se al parlament o esdevenir un partit d’una sola (i curta) legislatura. Actualment té 3 diputats (4 en els resultats del 2010, abans de la sortida de Laporta).
La campanya: Solidaritat ha hagut de lluitar durant la campanya en tots els fronts que li poden fer ombra i captar vots. Des de CiU a la CUP, passant per ERC, són molts els votants indecisos. Fa quatre anys van entrar al parlament malgrat que les enquestes no ho van saber detectar. Aspiren a repetir-ho.
Les enquestes: Les enquestes no són bones per a Solidaritat, però els seus dirigents recorden que no ho eren fa quatre anys tampoc i acusen el grup Godó de cuinar les enquestes amb l’obsessió de fer-los mal.
A tenir en compte: Mantenir-se al parlament ja seria tot un triomf per a Solidaritat. Atenció especialment a Girona. Podria passar que Solidaritat entrés més fàcilment per aquesta circumscripció que no per Barcelona.
Segurs del seu petit èxit
Ciutadans ja fa dues legislatures que és al parlament, totes dues amb tres diputats. Després de consolidar-se en les passades eleccions, ara aspira a créixer. Actualment té 3 diputats.
La campanya: Ciutadans té en el debat sobre la independència el seu millor aliat. Representants típics del nacionalisme espanyol urbà, més modern que no el del PP, ara volen recollir el fruit de la seva dura oposició durant anys.
Les enquestes: Totes les enquestes donen un resultat a l’alça a Ciutadans, una alça, amb tot, moderada. Podria doblar el nombre d’escons, cosa que seria un èxit clar, però que podria continuar-lo deixant com el partit més petit del parlament, malgrat tot.
A tenir en compte: Si Ciutadans dobla el resultat, a costa de qui serà? Del PP, del PSC, d’ICV? Serà una de les preguntes bàsiques del 2 -N. Ciutadans és un moviment molt barceloní que finalment podria estendre la representació també a Tarragona.
La possible sorpresa?
La CUP es presenta per primera vegada a unes eleccions al parlament i les enquestes en donen per segura l’entrada. Seria un salt històric i la consolidació definitiva d’un moviment amb dècades de feina al seu darrere. Actualment no té cap diputat al parlament.
La campanya: La CUP ha hagut de fer una campanya contra el silenci dels mitjans públics i els grans grups de comunicació. Per tant, han transmès el seu missatge de transformació social, econòmica i democràtica en els actes al territori i a través de les xarxes socials.
Les enquestes: Les enquestes no dibuixaven el perfil de la CUP fins que va anunciar que es presentaria a les eleccions a mitjan octubre. Un cop anunciada la seva voluntat i començada la pre-campanya, les enquestes han mostrat una tendència a l’alça que ha acabat marcat la possibilitat d’entrar al parlament amb entre dos i cinc diputats.
A tenir en compte: Si la CUP entra al parlament, caldrà veure si això es cobra la presència de SI. Una cosa i l’altra dependran de la participació, que pot posar un preu molt alt per aconseguir diputats, especialment a Barcelona.
