Anàlisi d’un moment històric

  • Parlem amb els tres politòlegs autors del bloc 'El pati descobert' d'aquestes eleccions

VilaWeb
Redacció
22.11.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Com hem arribat a aquestes eleccions, quines són les claus de la situació política actual i quins són els possibles escenaris de futur. Aquests són els tres pilars de l’anàlisi que fan d’aquestes eleccions els tres politòlegs de la Universitat Pompeu Marc Guinjoan, Toni Rodon i Marc Sanjaume, autors del bloc El pati descobert del diari Ara. Tots tres van participar ahir en una xerrada a l’Espai VilaWeb titulada ’25-N: el país a la cruïlla’, en la qual van repassar de manera exhaustiva tots els elements d’anàlisi per a aquestes eleccions. En aquest vídeo sintetitzen les seves tesis i tot allò que cal tenir en compte abans, durant i després del 25 de novembre. Els demanem, també, al final, que es mullin i ens diguin, segons el seu criteri, quin creuen que serà el resultat de les eleccions.

D’on venim: CiU adopta el discurs de l’opinió pública, cosa que convenç encara més l’opinió pública

‘L’opinió pública és el que fa canviar el discurs polític de Convergència i Unió però també el fet que Convergència adopti aquest discurs fa que l’opinió pública estigui cada vegada més convençuda’. Amb aquesta idea Guinjoan explica el canvi polític que ha situat de manera inequívoca al centre del debat polític la independència de Catalunya en aquestes eleccions. L’origen? ‘L’evidència que Catalunya no pot continuar amb un sistema de finançament com l’actual i que Espanya no en garantirà cap de més adequat, al mateix temps que es veu com Catalunya podria ser un estat perfectament viable, com a mínim econòmicament’. Tot plegat, diu, porta a una part molt important de la població a decidir que la negociació amb Espanya ja no té sentit i que, per tant, la plena sobirania és l’única solució, forçant els partits a posicionar-s’hi.

On som: qui serà segon, quins partits petits entraran al parlament i el discurs de la por

Per Rodon, el més important no serà el resultat en termes globals perquè ‘en el fons són unes eleccions poc competides, ja sabem qui serà el guanyador’, sinó allò que passi l’endemà. Però precisament per analitzar els detalls i matisos d’allò que passi el dia 26 de novembre, caldrà fixar-se en dos aspectes: quin serà el segon partit del parlament en nombre d’escons i què passarà amb els partits petits: Solidaritat, Ciutadans i la CUP. Els sondatges indiquen que hi ha una forquilla d’indecisos d’entre el 20 i 40%. Uns indecisos que acabaran determinant de manera clara aquests dos factors.

Un altre element decisiu que influirà en l’entrada o no al parlament dels partits petits i que pot ser també clau per a fixar la segona posició és la participació, que es preveu una mica més alta. Com més participació, més vots necessiten els partits petits per entrar al parlament i per superar el llindar del 3%. Per tant, explica, es pot donar la circumstància que hi hagi partits que entrin al parlament per molt pocs vots que es quedin a fora pel mateix motiu. I, d’altra banda, el fet que hi hagi partits que no acabin entrant a la cambra acaba beneficiant els partits que sí que hi entren, perquè es reparteixen entre ells el mateix nombre d’escons.

Rodon també apunta que el discurs de la por dels partits espanyolistes i els atacs de determinats mitjans de comunicació s’engloben en l’estratègia coneguda com ‘la campanya negativa’. Una estratègia que, avisa, si té cap efecte sobre l’electorat, sol ser reactiu i contrari a l’esperat. És dia, que ‘els pot sortir el tret per la culata’.

On serem: amb una majoria a favor del dret de decidir el procés sobiranista avançarà sigui quin sigui el resultat

Els resultats de les eleccions tindran tres variables: l’assoliment o no de la majoria absoluta per part de CiU; la segona posició per la qual pugnen ERC, PP i PSC; i el repartiment d’escons entre els partits petits. Sigui com sigui, però, com explica Sanjaume, el procés sobiranista no s’aturarà, perquè al parlament hi haurà una àmplia majoria dels partits autodeterministes, aquells que estan a favor del dret de decidir. Una majoria, a més, que podria arribar als dos terços de la cambra. L’escenari futur, per tant, es basarà sobretot en els possibles acords concrets entre aquests partits per fixar detalls com la data o la pregunta d’una consulta que pràcticament ningú no dubta que s’acabarà fent en la pròxima legislatura.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any