Ada Colau (PAH): ‘La relació entre els partits i els bancs és obscena’

  • La portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca deplora en aquesta entrevista el decret · Insinua que el nucli del problema és la condonació bancària del deute dels partits

VilaWeb
Redacció
16.11.2012 - 18:50

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El decret sobre els desnonaments (pdf) que ha aprovat el govern espanyol ha provocat indignació. Els criteris del decret per a acollir-se a la moratòria en cas de no poder pagar la hipoteca n’exclouen la gran majoria de casos. Segons la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) el decret és contraproduent i empitjora encara més la situació.

En aquesta entrevista la portaveu, Ada Colau, critica directament la ‘relació obscena’ que hi ha entre els bancs i els principals partits polítics. ‘Altrament no s’explica res d’això que passa’, diu , perquè ‘ningú no condona cap deute en canvi de res’.

El ministre de Guindos ha dit que el decret s’havia fet ‘perquè ningú no perdés la casa’…
—Les paraules del ministre són un insult a la intel·ligència i a la gent afectada. El PP i el PSOE han estat els últims d’arribar. No havien mogut cap dit fins ara. Aquestes paraules, solament les puc entendre des l’arrogància. Exigim al govern que rectifiqui i que apliqui les mesures que demanen, fins i tot, els jutges. Les mesures aprovades ara són, simplement, perquè les entitats financeres guanyin temps i diners. El decret és pitjor que insuficient, és terriblement decebedor, sobretot per les expectatives que havia suscitat. El govern ha aprovat allò que la banca ha demanat que s’aprovés. És a dir, mentre els partits negociaven fa una setmana, els bancs es van avançar anunciant moratòries, exactament en les mateixes condicions que ara ha anunciat el govern espanyol.

Per què s’ha fet tan malament?
—Per la capacitat de pressió dels bancs sobre els partits polítics, que a l’estat espanyol arriba a un grau insòlit. Resulta que els bancs poden condonar deute als partits i no a la gent. I no oblidem que els bancs han tingut un paper essencial en la bombolla immobiliària i en el sobreendeutament de la població. 

Una relació de dependència entre el poder polític i el poder financer…
Claríssima. No es condona cap deute en canvi de res. El drama de les hipoteques demostra que la relació entre els partits i els bancs és obscena. Tant, que el ministre de Guindos, abans de ser ministre d’Economia, era dirigent d’una de les entitats que han hagut de ser nacionalitzades per una gestió pèssima. I no és una excepció, sinó més aviat la norma. Els fets són molt clars. Però no cal ser cap gran analista per adonar-se’n.

Això implica una salut democràtica més aviat molt fluixa…
—El PP i el PSOE han vist com més d’una vegada els han condonat deutes d’una manera descarada. I sí, això implica unes mancances democràtiques enormes. Fins que no s’arregli la relació dels bancs amb els partits no resoldrem la qüestió. Aquí hi ha el nucli de tot plegat. A més, com sortirem de la crisi si ens dediquem a deixar centenars de milers de famílies hipotecades per tota la vida? Són famílies que seran usuàries perpètues de tota mena de serveis socials. Per això als Estats Units, per exemple, que és un país ultraliberal, hi ha la dació en pagament i la segona oportunitat és perfectament regulada. Si endeutes la gent, no pots crear riquesa. Veuen molt clar que en termes estrictament econòmics és essencial que es pugui liquidar el deute i que hi hagi una segona oportunitat.

A més, aquí hi ha els interessos de demora…
—Sí, és que és escandalós. A part el deute acordat amb el banc, quan comencen els imapagaments s’hi afegeixen interessos de demora. Aquests interessos poden arribar al 20% o 30% del preu de la hipoteca. I cal afegir-hi els costos judicials. És a dir, quan algú deixa de pagar, el deute comença a créixer exponencialment. I es pot donar el cas que et trobis al carrer amb un deute superior al de la hipoteca, sense casa i després d’haver pagat durant set anys o vuit. Això, evidentment, tampoc no s’ha tocat.

De fet, al decret aprovat no s’ha tingut en compte cap de les tres peticions dels jutges degans, oi que no?
—No han escoltat ni les demandes dels jutges ni les de la plataforma. És indignant. De fet, ni el PP ni el PSOE no ens ha contactat. Ho volen resoldre tots sols sense escoltar ningú. O senzillament no volen que participem en cap taula de negociació.

Tot plegat, per a casos molt concrets
—Sí, el decret exclou el gruix dels afectats. La dona que es va suïcidar de Barakaldo, no entraria en aquesta moratòria, per exemple. I la majoria de casos dramàtics que veiem cada dia tampoc no hi entren. I dic que encara empitjora la situació perquè ara les entitats bancàries tenen l’excusa d’un marc regulat per a negociar encara menys en els casos concrets. Hi ha casos en plena negociació que ara es poden tallar de cop. Lluny d’afavorir la resolució del casos, la dificultarà, com ha demostrat el fracassat codi de bones pràctiques, que va tenir un efecte similar. Els criteris d’aquesta moratòria són tan absurds que una família amb un nen menor de tres anys s’hi pot acollir, però en canvi una família amb les mateixes condicions econòmiques i dos nens de quatre anys ja no s’hi pot acollir. És absurd. No té gens de sentit ni de lògica.

Una situació bon tros arbitrària…
—Sí, ara els afectats, que per nosaltres són tots vulnerables, competiran per saber quina situació és més miserable. I encara pitjor. El drama és tan gran que es poden donar casos de famílies que empitjorin deliberadament les condicions per a poder entrar en els criteris de la moratòria. Tot plegat és tan pervers que a algú li pot sortir més a compte fer-se acomiadar d’una feina o perjudicar-se la salut per tenir una malaltia greu i així acollir-se a les condicions del decret. O fer un fill…

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any