14.11.2012 - 17:23
La pluja no ha desanimat uns quants centenars de persones, que amb més moral que l’Alcoià s’han reunit a la plaça del Barranquet d’Ontinyent per protestar contra les polítiques d’austeritat del govern. És clar que hi ha molt de camí per fer, que tot és possible i que tot està per fer.
Alguna estratègia caldrà buscar per tal que els ciutadans i ciutadanes se n’adonen que la població és qui té la paraula. Els arguments de ‘la vaga no serveix per a res, no fan cas’ sols tenen sentit quan una majoria no ix al carrer i no reivindica res. Aleshores, és clar que no serveix per a res. Però cal vore com les millores de les condicions laborals i socials sempre han anat acompanyades de lluites reivindicatives i vagues. Però la ignorància i la falta de cultura facilita la manipulació i la demagògia.
En moments com aquests és quan cal la solidaritat de qui té menys a perdre, són qui menys arrisquen participant a la vaga: funcionaris en propietat i autònoms, per exemple. Aquests són qui tenen menys riscos en el seguiment de la vaga, sols perden el sou del dia. A les botigues dels autònoms, tal i com estan les coses i els nivells de consum que tenim, no els ve d’obrir un dia més o menys. Penseu… com si fos un dia de festa local. Perquè la gent comprarà igual el que necessita, el dia anterior o l’endemà, així que qui no la fa és perquè no vol.
Una altra cosa són les persones que en fer la vaga veuen perillar el seu lloc de treball per culpa d’uns amos que tampoc no veuen la situació amb perspectiva. Perquè supose jo que a ells també els beneficiaria un canvi de política econòmica, que incentivara la producció i obrira possibilitats de treball.
La dreta ens argumenta que es perden tants i tants milions per culpa de la vaga, però no diu els milions que es tira al sarró amb els sous dels funcionaris que la secunden (que no l’hauran convocada ells per a alleugerir els seus comptes i treure’s la pagueta de Nadal per als de la família?). Ens diuen que la vaga no és cap solució, però no volen veure que les seues solucions estan ofegant la població.
Com deia Christian Felberg, cal canviar la mentalitat i passar de la competència a la cooperació. De l’individualisme a la col·lectivitat. I el que és bo per a la societat on vius és bo per a tu individualment. I cal buscar les solucions a cada barri, a cada poble, a cada comarca… no esperem que les solucions vinguen de dalt. Cal que ens mentalitzem que cal tornar a reconquerir el que estem perdent, i això no es fa assegut a la butaca mirant la tele o el facebook.
Ens cal coordinació, debats i xafar el carrer. Organitzar-nos i evitar personalismes. I ens cal arribar a la majoria silenciosa, que fa temps que no es mou per aconseguir res. Tot un èxit de la societat de consum i de l’individualisme fomentats des dels últims governs.
Cal felicitar, doncs, a tots i totes els que hui han fet vaga, han eixit al carrer i s’han solidaritzat amb els seus conciutadans. Cal animar aquesta gent perquè continuen lluitant, buscant nous camins i recuperant velles lluites que tornen a ser actuals.
A poc a poc es fa el camí, a poc a poc per tal que siga efectiu. A foc lent… seguim en la lluita.
