13.11.2012 - 11:08
Els dies 9 i 11 de març del 1966, els estudiants de la Universitat de Barcelona feien el primer pas pel naixement de la universitat democràtica que coneixem avui. L’educació franquista havia destruït les llibertats i l’accés a la universitat estava restringit a unes poques elits. Calia un canvi. Sota el manifest “Per una universitat democràtica”, els estudiants catalans van crear un nou sindicat amb l’objectiu d’apropar la universitat a tots els sectors de la societat. Era l’inici del procés democràtic en l’educació.
El director del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra, Jordi Mir, creu que molts canvis sorgeixen de moviments universitaris perquè “tenen disponibilitat per la mobilització”. Però tan sols el 8’8% dels joves entre 15 i 29 anys pertanyen a una assemblea i el 4’3%, a partits polítics o sindicats; tal com mostren les dades del 2011 preses per l’Observatori de la Joventut.
Les assemblees, però, no consten en els òrgans de govern de la Universitat encara que s’emporten el pes majoritari de la participació estudiantil. El Consell Social és qui s’ocupa de gestionar la interacció de la societat dins de cada universitat, però tan sols un estudiant en pot formar part. Un aspecte que el professor Mir i el difunt Francisco Fernández Buey, antic director del CEMS i fundador del SDEUB (Sindicato Democrático de Estudiantes de la Universidad de Barcelona), volen que es revisi. “A mitjans dels anys 1960 van tenir molt clar que la Universitat era una comunitat, que hi havia professorat, el personal d’administració i serveis, i els estudiants” i eren tres parts per igual, “sense una per sobre de l’altra i dins els òrgans de govern” comenta Mir. I segueix: que “ara s’insisteix en fer un govern reduït, de tipus gerencial-empresarial, on la participació dels estudiants té menys pes”. O, Segons una entrevista feta a Fernández Buey en el 2010, “s’està imposant un model (universitari) afí als interessos del mercat”.
Mir creu que, de totes maneres, l’assemblea ha esdevingut una eina de pes en les mobilitzacions del 15-M o contra el Pla Bolonya. “El curs 2008-2009, va ser dels pocs anys en els que es va controlar l’augment de preus de les matricules” de la Universitat, afirma el professor, i segueix que potser no era el canvi que es demanava, però va tenir una incidència. També pensa que és difícil saber quin era l’augment del cost de la matrícula per aquest any, però aquest s’ha aplicat segons el nivell de renda i explica: “podria ser que aquest mecanisme no hagués sorgit sense la mobilització”. Pel director del CEMS, és difícil veure quin és l’impacte directe dels moviments estudiantils però, està convençut que, sense ells, les coses serien diferents.
Enllaços
Array
