13.11.2012 - 09:18
Una de les particularitats de la malaltia celíaca és que els afectats han de portar una dieta especial per evitar ingerir gluten. Això que de per si ja pot suposar una molèstia perquè s’ha d’anar amb molt de compte amb l’alimentació, pot arribar a ser un malson quan es miren les factures. Una persona celíaca es gasta de mitjana 1.500 euros anuals més en menjar que una persona que no ho és.
Per què? Doncs en gran part perquè la producció d’aquest tipus d’aliments és reduïda. Els intolerants al gluten conformen tan sols un 1% de la població mundial, i per tant no es fan grans tirades d’aliments. L’elaboració d’aquests acostuma a ser artesanal, i no rep cap subvenció per part de les institucions.
A part del gran cost de producció, cal mencionar que l’IVA d’aquest tipus de menjar és del 10%, més elevat que el de la resta. L’IVA del pa, però, és més reduït. El 26 de setembre Ana Mato, la ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, va afirmar que igualaria l’impost del pa sense gluten al normal (del 10% al 4%), però encara no s’ha aplicat el descompte.
El consumidor final, doncs, ha de fer-se càrrec de l’elevat cost perquè no té cap altre remei: o paga o no menja. El problema arriba quan el malalt no es pot permetre pagar la seva pròpia alimentació, situació que s’ha agreujat a causa de la crisi.
Les associacions de celíacs com ara la FACE (Federación de Asociaciones de Celíacos de España) defensen que els aliments sense gluten són la medicina que necessiten a la seva malaltia crònica, i demanen un copagament sanitari o ajudes econòmiques, com les que hi ha a la majoria de països europeus.
A l’Estat Espanyol, però, l’únic que s’ofereix són petites ajudes als celíacs de les comunitats de Castella – la Manxa , Navarra, València i Extremadura, i algunes empreses atorguen un suplement als treballadors que se’ls hi hagi diagnosticat una intolerància al gluten.
Enllaços
Array
