10.11.2012 - 13:46
Amaya a Euskadi, Manuel a Burjassot, José Miguel a Granada, ja no podran gaudir de cap solució al problema dels desnonaments. Rocío, una mare amb dues filles, malalta, potser puga vore alguna solució, qui sap.
I els executors dels desnonaments continuen endavant. Argumenten que ells sols compleixen la llei. Una llei injusta i arbitrària, que permet als bancs de fer estafes, deixant desemparades milers de persones, moltes de les quals jubilades i de classe humil. Però sí que compleix les normes sense pietat quan es tracta de famílies sense recursos. Cada dia 159 famílies són expulsades de sa casa, CADA DIA!, quan hi ha altres solucions possibles, i gens estranyes per cert, ja que s’apliquen a països més civilitzats, com pot ser la dació o el lloguer.
És curiós, però hui, escoltant una d’aquestes notícies i sentint parlar una de les persones responsables dels desnonaments, qui argumentava que era una tasca dura, però que era la seua feina, no he pogut evitar…. recordar les imatges dels camps de concentració de Mauthausen o d’Auschwitz. Allà els soldats i càrrecs mitjans també argumentaven per justificar les bestieses que van fer, que era la llei, la llei!. Els veïns de Mauthausen argumentaven que no sabien res, quan tot el poble feia pudor a carn humana cremada.
La resistència pacífica, la protesta ciutadana massiva, la vaga general a nivell europeu són oportunitats per a dir prou. És l’arma del poble per a frenar tota aquesta bogeria. Per què…? Em podeu dir quina altra via hi ha per aconseguir que paren d’una vegada? Podeu imaginar quina és l’eixida per a tota la població que està en situacions límits? Imagineu la violència que tota aquesta situació està generant? Imagineu que podreu parar o controlar aquestes reaccions?
Sempre a través de la història el poder econòmic se n’ha eixit amb la seua, però mai no ho havia fet sobre una població amb tanta formació i informació. De què ens ha servit tanta educació, tanta civilització i tanta ciència, si no som capaços de buscar solucions que incloguen tota la població?
Però el més indignant és que de gent amb capacitat per arbitrar altres solucions n’hi ha, i ben preparada, però no saben manipular tan bé com els qui manen. No tenen accés als mitjans de comunicació majoritaris. I la gran majoria silenciosa és tan responsable, o més, com qui executa les ‘lleis’ i tira al carrer les persones, les deixa sense sanitat, els limita l’educació, els puja els impostos o les deixa a l’atur. Perquè tots i totes som responsables dels nostres actes, no ens podem emparar en normes que atempten contra la dignitat humana. Les persones són primer.
Primer deixaren sense habitatges els joves
però com que jo sóc gran no em va importar.
Després deixaren sense feina els més joves
però com jo ja tinc feina no em va importar.
Més endavant deslocalitzaren fàbriques i tiraren els obrers
però com que jo no treballe en una fàbrica no em va importar,
Després ens portaren els productes de la Xina
però com que són més barats, jo els vaig comprar.
Poc després reduïren els impostos als rics
però com que la meua butxaca no la tocaven vaig alçar els muscles.
A més a més privatitzaren serveis públics sanitaris
però com que jo tinc la meua assegurança privada, tant em feia.
Seguidament intentaren reduir línies de tren
però com que jo tinc cotxe particular, a mi què.
A continuació reduiren els sous dels funcionaris
però com que jo no sóc funcionari, ‘que se jodan’.
En acabant prohibiren manifestar l’opinió
als centres de treball, però com que a mi em té igual
què pensen els altres, tant em fa.
Però arribarà un dia que el teu germà, o el teu fill, o ta mare,
O la teua parella (o tu)… no rebran assistència sanitària a temps i moriran,
O no podran fer els estudis per no tindre recursos…
I aleshores recordarem que diligentment, submisament,
Sàviament, discretament, silenciosament anàrem a treballar
cada dia de protesta, cada dia de vaga…
i formarem part de la Gran Majoria Silenciosa que permet que passe tot el que ens està passant.
Perquè no ho dubteu, en som molts més i tenim la força, si la sabem canalitzar.
El 14 de novembre pot ser el primer dia d’una nova esperança si ho volem de veritat.
Europa en vaga: Itàlia, Grècia, Espanya, Portugal, Malta, Xipre… i protestes a França, Holanda, Alemanya…
