10.10.2012 - 06:00
La participació en la manifestació reivindicativa del Nou d’Octubre va oscil·lar ahir entre els sis mil manifestants i els vuit mil, segons l’organització, la Comissió 9 d’Octubre, integrada per associacions, sindicats i partits. A més a més, els organitzadors van valorar-ne molt positivament l’assistència, una de les més nombroses del Nou d’Octubre; però també van voler-ne assenyalar l’ambient: ‘Molt positiu, molt optimista, molt esperançador’, en paraules de Toni Gisbert.
La manifestació, sota el lema ‘El País Valencià és el futur’ (manifest) va reivindicar sobretot la llengua, ‘el nostre tret d’identitat més important’, però sense relegar ni la situació econòmica ni la condició nacional.
Segons un dels clams de la manifestació, ‘el futur del nostre poble també necessita una escola pública i coeducadora, de qualitat i en valencià, que assegure la igualtat d’oportunitats quant a formació’. I és que ‘el valencià a l’escola és fonamental… Volem un sistema educatiu plurilingüe, sí, però que no margine la nostra llengua, cosa que és innegociable. Per això hi haurà oposició al decret sobre plurilingüisme, aprovat fa poc.’
Els convocants varen subratllar, així mateix, que repudiaven la discriminació econòmica del País Valencià, i que el govern espanyol i el Consell feien una gestió unidireccional de la crisi –‘atacant l’estat de benestar i els serveis públics’.
Els ‘fusterians’ es manifesten plegats
L’agrupació ‘Nosaltres, els fusterians’, ERPV, PSAN, SI i MDT, es va manifestar, per primera vegada, sota el lema ‘Contra l’espoliació i l’explotació. Junts per la independència’. Les organitzacions de l’esquerra independentista també van participar en la manifestació unitària per a demanar ‘Independència, socialisme, feminisme’. I l’Assemblea Nacional Catalana es va adherir a la manifestació, perquè defensa ‘la independència de la nació catalana gobal’.
Acabada la manifestació, a les nou del vespre, es va fer un acte d’homenatge a Joan Fuster a la Societat Coral el Micalet. La Comissió 9 d’Octubre, la Plataforma Castelló per la Llengua i l’Associació d’Actors i Actrius del País Valencià havien preparat l’acte amb el propòsit de recordar el cinquantè aniversari del llibre ‘Nosaltres els valencians’, i el trentè de l’aplec del 25 d’abril de 1982.
L’acte, conduït per Josep Manuel Casany, va combinar unes projeccions de l’aplec del 1982, amb el discurs de Fuster, i una interpretació de textos seus. La cloenda, la va fer una actuació de Miquel Gil.
Processó de la Senyera
La processó cívica de la senyera va ser, ahir a migdia, l’acte institucional bàsic de la festa. D’acord amb la tradició la senyera, nobilíssima com és, no pot passar per sota de cap porta; per això surt de la casa de la ciutat pel balcó. El seguici de ciutadans i autoritats la porta de la casa de la ciutat a la catedral, on es canta un Tedèum i, tot seguit, fa cap al Parterre, on hi ha l’estàtua eqüestre de Jaume I, on es fa una ofrena de corones de llorer.
El seguici i els actes solemnes duren un parell d’hores, aproximadament, i en acabat la Reial Senyera torna a la casa gran, i els actes oficials s’acaben amb una gran mascletada.
