Un amor de joventut obre el nou cicle de Cineclub Vic

  • Dimarts 25 de setembre a les 10 de la nit a l'ETC

VilaWeb
Redacció
24.09.2012 - 14:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Cineclub Vic enceta aquest dimarts una nova temporada carregada de bon cinema. El film francès Un amor de joventut, de la prometedora directora Mia Hansen-Løve, és l’escollit per donar el tret de sortida. La cinta parteix de la intensitat d’un amor adolescent i en com aquest es converteix en un sovint incòmode acompanyant en el procés de maduració de la vida.

Camille (Lola Créton) i Sullivan (Sebastian Urzendowsky), de quinze i dinou anys respectivament, són els protagonistes de l’amor de joventut que dóna títol a aquesta història. Però què passa quan un dels joves decideix viatjar a Sud-amèrica sense tenir massa idea de quant de temps hi passarà? Es pot recuperar la vitalitat, la carnalitat, la fragilitat, la intensitat d’un amor de joventut?

Mia Hansen-Løve ha tornat a burxar, com ja va fer en la seva anterior pel·lícula, Le père de mes enfants, en la seva experiència vital per firmar un film intens que entra amb agilitat. Amb un estil fílmic que pot recordar els directors de la Nouvelle Vague, especialment Eric Rohmer, i amb un original i genial ús de l’el·lipsi, Un amour de jeunesse té la virtut de transmetre amb gran senzillesa i humilitat sensacions vitals tan importants com l’alegria de viure, la desolació, la tristesa, la llibertat… i per sobre de tot, l’amor.

Tot plegat, amb un tractament fotogràfic de la llum que esdevé també protagonista de la història i un brillant treball d’interpretació de Lola Cretón.

Dades sobre el director

Amb només 31 anys i tres llargmetratges a l’esquena –Tout és pardonné (2007), Le père de mes enfants (2009) i Un amour de jeunesse (2011)–, Mia Hansen-Løve és una de les veus més personals i esperançadores del nou cinema francès. Està casada amb el conegut director Olivier Assayas, que la va introduir en el món del setè art com a actriu als divuit anys a “Finales de agosto, principios de septiembre” (1998).

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any