López Tena: ‘Ja n’hi ha prou, d’enganyar la gent!’

Alfons López Tena creu que la manifestació de l’Onze de Setembre serà un èxit i que es pot girar contra el president Artur Mas. En aquesta entrevista diu que s’ha acabat ‘l’hora de l’engany’ i que tothom sap que és incompatible pactar amb Espanya i separar-se’n.

—Què representarà aquest Onze de Setembre?

—Una mobilització en massa per la independència.

—Els fruits seran immediats?

—Com va passar el 10-J, el trasllat de la voluntat popular a la cúpula de la política catalana serà lent, però es produiran efectes a mitjà termini. Es deslegitimarà l’autonomisme i es deixarà sense programa i sense posició els partits autonomistes. I, per tant, l’endemà de l’Onze de Setembre ens trobarem que CiU, que el PSC, que el PP, amb el suport d’Esquerra Republicana i Iniciativa, continuaran blocant el procés de la independència.

—Perdoni, el que acaba de dir és molt fort. Ha dit que Convergència i Esquerra blocaran la independència?

—Sí, perquè el que promouen i proposen és un projecte de pacte amb Espanya, i tothom sap que és incompatible pactar amb Espanya i separar-se’n alhora. O una cosa o una altra. Si el que promouen és un altre pacte amb Espanya, el sisè pacte fiscal millor de la història, això és incompatible amb un procés d’independència. Amb això no vull dir que no siguin independentistes, concretament Esquerra Republicana en el sentit d’aspiració, però en un futur indeterminat. El que dic és que tenen una opció A, que és fer un pacte fiscal amb Espanya, i una opció B, que és que, si no l’obtenen, crear una hisenda pròpia de Catalunya dins d’Espanya. I això no és la independència. Tots ho sabem.

—Ja veig que vostè no es creu que Convergència sigui independentista.

—Ni jo, ni ells. Hi ha un munt de declaracions d’Oriol Pujol, per exemple quan va ésser elegit secretari general, en què va dir que Convergència no era un partit independentista. Ho ha dit Pujol, Rull, Felip Puig, Mas…

—Però en el congrés sí que es va proclamar independentista.

—Al congrés a què vostè fa referència deien que en el futur (sempre en una data que no saps si és el segle XXIV o en una galàxia llunyana) voldrien un estat propi, i van afegir com Massachusetts, que com vostè sap no és independent. Jo els vaig contestar al parlament que podíem agafar un estat lliure i sobirà com Guanajuato, un dels estats de la federació mexicana, que són lliures i sobirans… Ja està bé d’enganyar la gent! Que volen continuar dins d’Espanya en millors condicions? Doncs que ho diguin. Això és el que sempre ha volgut Convergència i Unió, Esquerra, els socialistes o Iniciativa. No el PP, que volen que estiguem pitjor. A això s’anomena nou estatut, pacte fiscal, però la independència és una altra cosa. Volem un estat independent, com ho és Espanya, com ho és Dinamarca, Togo… o com Alemanya; no com Baviera. Prou d’enganyar la gent i de fer passar bou per bèstia grossa. Volen millorar les condicions amb Espanya, doncs fantàstic, que tirin endavant.

—El dia 20 hi ha la reunió Mas-Rajoy…

—Espanya ja ha demostrat que no està disposada a res i que el seu projecte és arraconar, humiliar, escanyar i arruïnar Catalunya. Sempre és perillós parlar del futur, però li puc dir què passarà el dia 20: sortiran de la reunió dient que han de continuar parlant. Forma part de la dinàmica de Convergència i Unió, que s’ha passat dos anys al parlament per aprovar dos folis que no diuen res i ara es passarà dos anys més allargant aquest pocés. El PP ja ha contestat d’una manera oficial i per escrit que la revisió del sistema de finançament de les comunitats autònomes no es farà ni el 2014, ni el 2015… A tots dos els interessa: al PP perquè no creixi l’independentisme a Catalunya i a Mas per amagar el seu fracàs i la seva incompetència. Que això és una altra cosa. L’any 2011, només en un any, el deute de la Generalitat ha augmentat un terç. Estem parlant d’un govern incompetent i sense projecte.

—La manifestació pot girar-se contra Mas?

—Ja s’hi ha girat perquè Mas s’ha posat en contra de la manifestació. Serà la primera vegada que un president dóna l’esquena a una manifestació multitudinària a Catalunya. Això no ho va fer Montilla.

—Creu que li pot costar car?

—Espero que li costi car. Nosaltres treballem perquè així sigui.

—Vostè ha demanat la dimisió de Mas i de Mas-Colell.

—De Mas-Colell, per raons evidents; si falsifica els comtpes, que ho fa, no n’obté cap resultat i l’únic que fa és augmentar el deute, cada vegada més deute, que és el que acaba de fer ara. A Mas, la hi hem demanat per haver portat l’autonomia a la liquidació, per demanar el rescat i per donar l’esquena al poble de Catalunya amb l’Onze de Setembre i amagar-se en un despatx.

—Com interpreta que ara CiU presenti una esmena a la llei d’estabilitat que va votar amb el PP?

—De mala fe, d’enganyar el poble. Ells van votar la llei en què s’estableix que, en cas de demanar un préstec, l’estat ha de revisar els comptes de cada mes i ha d’autoritzar cada despesa. Això ho van votar ells. Però com que no ho han aconseguit amagar i han vist que no es pot enganyar tothom, ara presenten una esmena i encara es posen més en evidència… Però no pateixi, que no sortirà als mitjans del règim.

—Abans també ha estat molt dur amb Esquerra. Parlem-ne: vostès parlen?

—No, des que Oriol Junqueras en va ser nomenat president, fa més d’un any, no hi ha hagut cap contacte amb Esquerra Republicana de Catalunya perquè ells no volen.

—En la proposta de coalició que van fer amb CiU i Iniciativa, no els hi van incloure.

—Sempre que han proposat coalicions, mai no ens hi han posat. Quan els hem estès la mà, no n’hem rebut cap mena de comunicació.

—Això per què?

—Els ho hauria de preguntar a ells.

—Ho farem. Però creu que hi ha d’haver diàleg entre vostès i Esquerra?

—La nostra porta és oberta. Nosaltres volem aconseguir la independència de Catalunya i, per tant, no en fem qüestió. La nostra predisposició al diàleg i a l’entesa per a la independència immediata de Catalunya, per obrir un procés de transició a la independència perquè culmini en una declaració, és sempre oberta. Ens situem al marge de les coses que hagin pogut passar, perquè per damunt de tot hi ha l’interès del poble.

—Què els separa? Una qüestió personal?

—Esquerra Republicana pensa que Solidaritat és un foc d’encenalls que neix perquè la gent no va entendre el magnífic segon tripartit i que som un partit condemnat a la desaparició. Esquerra vol recuperar el monopoli de la representació institucional de l’independentisme i no vol tenir cap tracte amb nosaltres. Això també ho fa amb la CUP. En el moment en què Esquerra s’adoni que això és un pur deliri és possible que estiguin disposats a parlar-ne. Mentre el que vulguin és la nostra desaparició, és normal que no ens vulguin parlar. Ells són els mateixos dirigents: Puigcercós, Anna Simó, Oriol Amorós… En la seva agenda d’ara, la independència no hi és. Ells consideren que no es donen les condicions objectives i que cal aconseguir que hi hagi una majoria social per a la independència sense un trencament social. El que fan és política autonomista.

—Però Solidaritat, anant contra Esquerra, també fa campanya. El seu partit ha de créixer a costa seva…

—Nosaltres hem de créixer a costa de tothom i de l’abstenció. Ningú no és propietari dels vots de la gent. La gent és lliure de votar què vulgui. Nosaltres creixerem sobre la base de la gent que ens doni la confiança a les eleccions.

—La corrupció és un greu problema en aquest país?

—La corrupció a Catalunya és enormement greu perquè és un dels factors bàsics que expliquen per què no és independent. Hi va haver uns primers anys d’il·lusió, d’empenta, però després tot va començar a quedar blocat i va començar la política de qui dia passa any empeny i del peix al cove. Llavors comença un procés de corrupció molt alt que està atiat des d’Espanya, que colla els polítics i la classe dirigent barcelonina.

—No sembla que això preocupi gaire la gent.

—La gent té assumit que és així, que no vol dir que no se’n preocupi. Diuen que tots són iguals de corruptes, i no que no hi hagi corrupció. Això s’ha estès a molts nivells, ha degenerat en una Catalunya siciliana amb dues xarxes clientelars, la convergent i la socialista. Amb molt per sota, amb coses menors, Iniciativa i Esquerra.

—No creu que li posaran una querella per dir això?

—No ho crec. Que la posin.

—Quan vostè arriba al parlament és com una mena de terratrèmol, trenca l’ordre establert. Se sent incòmode en aquest paper… sovint sembla que l’arma per combatre’l sigui fent-lo semblar un ‘friki’.

—Això no és una cosa personal, ho fem els tres parlamentaris. El nostre paper és dir la veritat i parlar clar. Al cap d’un any ho tenen més assumit. Ara estan més resignats. Ho han intentat tot: la censura, la compra…

—La compra també? Es pot dir el preu?

—La compra també, però no podem dir el preu perquè evidentment no hi vam entrar. Tenien ofertes del tipus: ‘Si us portéssiu d’una altra manera les coses no anirien així’ o ‘Va, què voleu, digueu què voleu, que es pot parlar de tot’… Però nosaltres no les hem continuat i no hem entrat per aquí. Ens hem negat a ésser comprats.

—Ja el saluden?

—Depèn, Mas no saluda.

—Això deu ser perquè el va deixar plantat i se’n va anar de Convergència.

—No, perquè tampoc no saluda l’Uriel ni en Toni Strubell… No trobarà cap fotografia, excepte en les formals, en què es vegi Artur Mas o Oriol Pujol parlant amb nosaltres. El mateix passa amb en Mas-Colell, i també és el cas de Puigcercós o Oriol Junqueras. No saluden. No responen el bon dia.

—Home, això que diu de la gent d’Esquerra encara és més sorprenent.

—Ells no et responen. I et sents com et sents, com si fossis una mica fantasma. Bon dia, bona tarda… I res.

—Com farem la indepedència, si no es parlen? Ho hauran d’arreglar, no?

—No pateixi, la independència, la farà el poble. Vejam, quan Esquerra arribi a la conclusió que no pot matar Solidaritat, llavors voldran parlar. De totes maneres, cal aclarir que els qui no saluden són aquestes dues persones; amb els altres, l’Alfred Bosch, l’Anna Simó, en Joan Tardà…, hi tenim una relació fluïda. També parlem amb gent de Convergència. 

—Potser no els poden matar, però segurament fa alguns mesos els veien enterrats. Van ser gaire durs, els primers mesos?

—Tots els mesos són durs. El que ens sosté és que no hem vingut per tenir càrrecs d’una comunitat autònoma. Si em deixa parlar en termes personals, no m’interessa gens tenir càrrecs d’una comunitat autònoma espanyola. M’interessa un estat. No sóc de províncies.  

—La campanya ‘No vull pagar’ els ha donat molt d’oxigen. 

—Fem campanyes a tot arreu, a Catalunya, als Països Catalans i a fora. Ara acabem de fer la conferència de ‘Nacions sense estat’ a l’Alguer, i hem participat en un encontre organitzat per la London School of Economics.

—Si ara hi hagués eleccions, quina seria la forquilla que els adjudicarien? Quines expectatives tenen?

—No hi ha vots propietaris. Creixem sobretot amb gent jove. Quant a la gent que ja té una activitat prèvia, prové de l’àmbit del catalanisme de Convergència, d’Unió… i d’Esquerra. Tenim gent que ve dels sindicats, on fem feina de base.