23.08.2012 - 06:00
Després de quatre novel·les individuals publicades, totes premiades, i encara una altra, també premiada, a punt de veure la llum, aquest octubre sota el segell de Bromera, la periodista i escriptora menorquina Esperança Camps (Ciutadella, 1964) acaba d’estrenar-se en el món de la novel·la breu, en la “nouvelle” que en diuen els francesos. Ho ha fet a través de l’editorial Moll (www.editorialmoll.es) i amb Col·lecció particular, un llibre que tot i que ja fa un parell de mesos que es pot adquirir, no va ser fins la setmana passada quan es presentà “oficialment” per primera vegada.
P: De “Col·lecció particular” has dit que neix d’una indigestió…
R: Sí, sí, va sortir així, és de ver… Per la meva feina he d’estar tot el dia informada i en contacte permanent amb el que està passant: que si de l’economia, de la crisi, de la pèrdua de valors, de la corrupció, … tot el dia connectada, i també rebent pressions… Era un moment en que em sentia saturada i em va sortir aquesta història…
P: … la de Xavier Morán, el protagonista de la novel·la.
R: La de Xavier Morán, un triomfador oportunista i sense escrúpols, un galerista d’art que era un universitari lluitador antifranquista, idealista i d’aquells que la Policia agafava, de casa bona però esquerranós, i que a poc a poc, per inèrcia i amb l’arribada de la democràcia, es va acomodant… Em fa pensar en entitats com la televisió valenciana, i d’altres, que als inicis molts dels càrrecs es van omplir de gent que venia, justament, de la lluita antifranquista, gent que s’ha canviat la camisa per tal de mantenir-se sempre tocant poder, no tenint-lo directament sinó amb facilitat per accedir-hi i obtenir-ne, per exemple, subvencions i diners més fàcilment, com aquest galerista, que ha guanyat doblers omplint d’obres d’art les parets de les conselleries. No sé…, tot açò em fa molt de fàstic, l’actualitat, la realitat, … i em va sortir aquesta història.
P: I, cap on anam?
R: Realment no ho sé. Obres les pàgines dels diaris i no hi ha notícies que facin mantenir un llumet d’esperança, tot és una “merda”, i crec que el fet d’escriure aquesta novel·la és perquè estava cansada de veure que no anàvem a cap lloc bo, i encara ara res em fa pensar que el futur dels nostres fills serà millor que el que noltros hem tingut.
Llegiu l’entrevista completa, a Núvol.
