L’hora dels valents

  • 'La Farragut Fund for Catalan Culture in the U.S.' comença a caminar

VilaWeb
Andreu Barnils
18.07.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

andreu.barnils@mesvilaweb.cat

La Farragut Fund for the Catalan Culture in the U.S. ja ha començat a caminar. L’objectiu d’aquesta fundació, ideada i dirigida per Mary Ann Newman, és de fer visible el llegat de la presència catalana als EUA i de projectar-lo al futur. Als EUA tothom coneix Farragut, però quants saben que és d’origen menorquí? A Nova York molta gent coneix l’arquitecte Guastavino, l’home que els va construir 250 edificis i estacions de metro, però poquíssima sap que era valencià. Quanta gent de Califòrnia sap que molts dels missioners que la van fundar eren mallorquins? I a Manhattan, quants saben que Salvador Dalí i el Barça són catalans? La Farragut Fund vol fer visible tot un immens llegat ja present i vincular-lo a la marca “catalan” al cor de l’imperi. Poca broma, si se’n surt la Mary Ann.

No ho farà sola. L’acompanyen un consell i un comitè d’honor entre els quals hi ha l’advocat Marcel Molins, de Baker&MacKenzie, el potentíssim valencià Ferran Villalonga, o el reputat científic català Joan Massagué, que comparteixen taula amb els americans John Ochsendorf, professor del MIT i expert en Guastavino, John Casey, expert en filantropia, Richard Peña director de la Film Society del Lincoln Center de Nova York i més. Entre els projectes de la Farragut Fund hi ha la traducció de l’obra completa de Salvador Dalí a l’anglès, fer una exposició itinerant de Guastavino, promoure l’intercanvi d’estudiants catalans als EUA i de nord-americans als Països Catalans a través, entre més institucions, del Barcelona Graduate School of Economics, i també vol establir acords per a promoure la cuina mediterrània als Estats Units, que falta que els fa.

En un moment que les exportacions catalanes al món es disparen i a Espanya s’estanquen és aquesta una iniciativa plena de sentit. Si els nord-americans descobreixen que noms que ells lliguen amb la qualitat, com Dalí o Barça, o que lliguen amb el seu propi passat, com Farragut o Guastavino, són ‘catalans’ mitja feina serà feta per a les empreses exportadores del país. Si vols exportar no és pas igual que et relacionin amb Dalí, Farragut i Guastavino, o que ho facin amb la prima de risc per sobre els 500 punts i la mort violenta de toros a la plaça. Si la Farragut Fund posa la marca ‘catalan’ al mapa mental dels Estats Units, les grans empreses del país hi sortiran guanyant.

La Farragut Fund busca finançament a l’americana. És a dir, privat. La Farragut Fund busca que les empreses catalanes, valencianes i de les Illes establertes als EUA (o amb ganes de ser-hi) destinin una part dels diners a finançar els seus projectes. Per això aquesta és una iniciativa que demostrarà la valentia i la visió empresarial de les grans empreses del país. Capitalisme, dius? Demostra’l. El Banc de Sabadell, per posar un exemple, entendrà que juga a favor seu patrocinar una exposició de Guastavino a Boston, Washington i Nova York? Entendran les empreses del cava que juga a favor seu invertir en l’intercanvi d’estudiants catalans als EUA, i d’americans a Catalunya? Entendrà l’empresa Torres que juga a favor seu traduir les obres completes de Salvador Dalí a l’anglès? Entendrà el Barça que juga a favor seu associar-se a la marca Farragut? La Caixa vol entrar als EUA de la mà de Farragut i la marca ‘catalan’ o de la mà d’España i Mariano Rajoy, el president que no parla anglès? Entendran, totes plegades, que com més present sigui la marca ‘catalan’ als EUA millor els anirà el negoci?

La Farragut Fund ja té logo, fet per Quim Monzó. Ja té una pàgina web d’ús intern i ja ha establert contactes amb algunes empreses i institucions. Té els consells formats i les persones adients. S’han posat ara a buscar finançament privat. És ara l’hora dels valents. Sí, serà ara l’hora de veure fins a quin punt els fills del capitalisme aposten pel mercat global. Ara veurem fins a quin punt hi ha ganes d’entrar en un mercat de 300 milions de persones amb una carta de presentació immillorable, aixoplugats sota el nom de Farragut, un nom que aquí als Estats Units, creieu-me, té més bona premsa que no la marca ‘España’. Diria que en la intel·ligència de fer aquest pas estratègic els hi va el futur. Quan la crisi colla, quan les naus giren cua, és l’hora d’escoltar el crit de l’almirall Farragut: ‘Damn the torpedoes, full speed ahead!’ És hora, en definitiva, de veure si els fills del capitalisme se’l creuen i financen des de la iniciativa privada projectes que els poden ajudar en un país, els Estats Units, on la filantropia és una qüestió d’estatus social. On la filantropia no és una despesa. És una inversió.

andreu.barnils@mesvilaweb.cat

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any