20.06.2012 - 06:00
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va dir ahir que no compartia les disposicions ‘que tendeixen a disminuir el català i la seva expressió lliure i normal’. Per això, va continuar, ‘ens posem a disposició de la societat civil catalanoparlant de l’Aragó per la defensa i l’ús de la llengua catalana, sense voluntat d’enfrontament amb ningú, sinó com a expressió de la nostra riquesa col·lectiva’.
Abans el govern de l’Aragó, en mans del PP, havia anunciat que el català i l’aragonès deixarien de ser llengües pròpies.
Per la Generalitat, ‘les llengües són riquesa cultural i resulta inadmisible que es fomentin lleis que tendeixen a disminuir-les’. En un comunicat, el govern va dir que ‘és tant com advocar per l’esgotament cultural i expressiu d’una comunitat i de les persones que hi viuen’.
‘Continuem mantenint la voluntat de dialogar i sumar esforços amb les autoritats competents a favor de la llengua comuna, entesa com a patrimoni compartit amb l’Aragó, com també, no cal dir, amb València i les Illes, entre altres territoris‘.
Una promesa del PP de fa un any
El govern d’Aragó no ha trigat ni un any a complir la promesa i la consellera de cultura, Dolores Serrat, va presentar dilluns l’esborrany per a suprimir la llei de llengües aprovada el 2009 i substituir-la per una de nova, en què s’elimina fins i tot la referència al català, que passa a anomenar-se ‘llengua aragonesa de l’àrea oriental d’Aragó’. Tampoc no n’assegura l’ensenyament a la la Franja.
La llei vigent fins ara, aprovada per les Corts de l’Aragó el desembre del 2009, no considera el català oficial, però sí ‘llengua pròpia, original i històrica’ i en defensa la conservació. També reconeix la pluralitat lingüística de la comunitat aragonesa i el dret dels ciutadans de les zones on es parla català o aragonès de servir-se’n per adreçar-se a l’administració i el d’assegurar-ne l’ensenyament.
L’esborrany de la nova llei ‘reconeix el dret dels parlants de fer servir les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies’, però les deixa a l’ús voluntari, mentre imposa obligatòriament l’aprenentatge i l’ús administratiu de l’espanyol. Els ciutadans, diu el text, es podran adreçar a l’administració en la seva llengua, i aquesta podrà respondre en la mateixa llengua si li sembla bé. Quant als topònims, podran emprar-se els tradicionals, però a més a més de l’espanyol.
Opinió contundent de Natxo Sorolla: ‘La conservació del català a la Franja serà difícil, si no es legisla com cal’
