14.06.2012 - 11:46
Per poder respondre a la pregunta que encapçala aquest text, cal distingir què vol dir el terme “valer” en el context d’uns Jocs Olímpics. I és que, si bé l’aspecte econòmic és important, sovint es mesura l’èxit d’aquests esdeveniment d’acord amb la difusió mediàtica que ha suposat per a la ciutat amfitriona. En la major part dels casos, l’organització d’uns Jocs no surt quantitativament a compte. L’impacte econòmic generat durant i després dels dies de competició sol ser insuficient per compensar les enormes inversions prèvies, especialment les destinades a infraestructures esportives i de transport. L’exemple d’Atenes’00 és el més clar en aquest sentit. Bona part dels analistes situen l’inici de l’actual abisme econòmic grec en l’enorme sobrecost que va tenir la celebració de l’olimpíada d’ara fa dotze anys.
Qualitativament, però, tot depèn. En termes generals –i deixant de banda l’aspecte esportiu, que, òbviament, no depèn de l’organització–, uns Jocs han de sortir molt malament com perquè la valoració a posteriori sigui negativa –la frase “aquests han estat els millors Jocs de la història” ja és tot un clàssic de les cerimònies de clausura–, però la història olímpica ja compta amb alguns fracassos. Un dels més recents és Atlanta’96, en què una cerimònia d’inauguració insulsa i una organització global amb deficiències van ser suficients perquè la cita fos qualificada, per molts, de fracàs.
Barcelona’92, l’excepció
Barcelona’92, però, va aconseguir quadrar el cercle. Mai abans (i, per ara, mai després) s’havia aconseguit un èxit tan incontestable en l’aspecte organitzatiu. Encara avui, les cerimònies, les infraestructures, l’organització i l’ambient aconseguit són considerats dels millors de la història olímpica, i també l’economia. Atenent al balanç entre la inversió feta per les diferents administracions i els ingressos recuperats per les mateixes, la cita va generar superàvit abans, durant i després de la seva celebració.
Des de la nominació fins a la celebració (inclosa), els Jocs de Barcelona van costar a les arques públiques un total de, aproximadament, 415.000 milions de pessetes (uns 2.500 milions d’euros, tot i que l’equivalència d’aleshores i l’actual no són equiparables). Alhora, però, aquestes van rebre uns ingressos d’uns 765.000 milions de pessetes, fent que els períodes olímpic i preolímpic tinguessin un balanç final positiu d’uns 350.000 milions.
L’impacte econòmic dels Jocs de Barcelona no es va acabar el dia de la cerimònia de clausura. La ciutat se segueix beneficiant de les activitats que es realitzen a les antigues instal·lacions olímpiques que, tot i haver rebut una inversió extra en manteniment d’uns 650.000 milions de pessetes, han seguit generant un balanç positiu d’uns 550.000 milions en l’etapa postolímpica (1993-2010), gràcies a uns ingressos superiors a 1,2 bilions de pessetes en aquests 17 anys.
Unes xifres molt positives que suposen, però, una excepció en l’organització de grans esdeveniments. I és que, fora de l’àmbit olímpic, ni Sevilla amb l’Exposició Universal (1992), ni la mateixa Barcelona amb el Fòrum Universal de les Cultures (2004) ni Saragossa amb l’Exposició Internacional (2008) van aconseguir res semblant.
Font: BRUNET, Ferran. An economical analysis of the Barcelona’92 Olympic Games: resources,
financing and impacts.
Enllaços
Array
Array
