12.06.2012 - 13:39
Quan busques respostes a problemes quotidians sobre el funcionament de l’actual sistema educatiu, el millor és donar la paraula als protagonistes. A través d’una activitat de periodisme participatiu, els estudiants tant de Primària com de Secundària, han relatat la seva experiència i han valorat iniciatives innovadores d’arreu del món. Amb aquest experiment periodístic ens acostem a la realitat dels infants que, un cop es posen davant i darrera de la càmera, prenent la funció de periodistes i dinamitzadors d’idees.
Dues escoles. Dues idees. La primera de les experiències la trobem al CEIP Sant Esteve, una escola pública de primària de Caldes de Malavella (Girona). En aquesta cas se’ls plantejava als nens interaccionar en forma de debat sobre diverses possibilitats al sistema educatiu per, a posteriori, construir un discurs enginyós i plural. ‘Un ensenyament més personalitzat ajudaria a desenvolupar les capacitats d’un mateix’ apunta Marc Font. Aquesta és la conclusió que n’extreu després de sentir a parlar del mètode de l’escola Waldorf. ‘Estudiar amb videojocs és una distracció’ s’atabala Joan Niell quan se li explica que a EUA hi ha centres on el desenvolupament acadèmic s’està començant a posar en prova amb programes educatius basats en l’ús de vídeo consoles. Aquests nens no superen els dotze anys d’edat i són capaços de construir un relat elaborat sobre com el sistema educatiu se’ls ha quedat petit, es qüestionen si estaran preparats per a l’institut i es plantegen les funcions que podran tenir els seus mestres al cap d’uns anys. ‘Perquè ens expliqui el mateix que hi ha al llibre, estan perdent el temps, tots sabem llegir ja’ relata la Irina Casas.
El segon projecte de periodisme ciutadà el portem fins a Viladecans. Als nens i nenes de l’Institut Josep Mestres i Busquets de 2n d’ESO els hi passem un vídeo que qüestiona, també, el model educatiu actual però a més, proposa el que es coneix com ensenyament en xarxa. Tres dies a l’escola, i dos cap a casa. El o la mestra relega les funcions de relator i es converteix en un guia a través de continguts, persones i eines 2.0. Cada alumne construeix la seva teranyina de coneixement a través d’allò que troba a Internet i el professor és qui li dóna la pauta per construir un discurs sòlid. ‘Ara mateix és un sistema molt improbable, la majoria dels nens estarien a les xarxes socials’ opina l’estudiant Blanca Boza. Qüestió de voluntat doncs.
Encara que no formava part de la idea original, l’experiència ens va permetre parlar amb el professorat d’aquests alumnes. La sensació general en els dos centres és que la seva professió està sent atacada. S’esforcen a lluitar cada dia amb els recursos limitats dels quals disposen i, tot i així, els resultats no són el que els agradaria. Troben que les infraestructures, les tecnologies, les noves idees i els nous projectes són molt innovadors però a la praxis poc útils.
Enllaços
Array
Array
