12.06.2012 - 10:25
Les matrícules de les universitats catalanes van encarir-se un 7,6% el curs passat. Tot i que l’Estat fixa una forquilla de preus, Catalunya i el País Valencià van decidir apujar el màxim: un 7,6% i un 7,5% respectivament el preu dels graus.
Però la cosa no s’acaba aquí. Retallades i més retallades. El curs vinent el preu dels crèdits tornarà a pujar i la quantitat dependrà del punt de la forquilla de preus on la Generalitat es vulgui situar. Tot apunta que l’increment serà d’un 66,7%.
Encara hi ha dubtes perquè en la reunió de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) amb el Ministre d’Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert el passat 8 de juny no es va arribar a cap acord respecte a la pujada de preus anunciada al Reial decret-Llei 14/2012 del 20 d’abril (BOE del 21).
Catalunya, la més cara respecte la resta de l’Estat
Ara per ara, les universitats de l’Estat discriminen entre carreres. És a dir, els estudis més cars tenen un cost més alt pels estudiants en funció de les instal·lacions, els materials a utilitzar, etcètera. Segons l’estadística de preus públics del curs 2011-2012 a Catalunya s’ofereixen tres preus i al País Valencià i a les Illes Balears, cinc. El preu màxim del crèdit de grau a Catalunya (23,72€) és el més elevat, mentre que el mínim de les universitats catalanes (15,16€) també és el més alt de tot l’Estat. El mínim més baix el trobem a Galícia: 9,85€ per crèdit.
Font: estadística de preus públics del curs 2011-2012 publicada al MEC
Tot i que a Catalunya hi ha més universitats situades a altes posicions dels llistats de valoracions internacionals, això també passa a Madrid, on es discrimina més (fins a 7 tipus de preus) i es paga menys (un màxim de 21,94€ i un mínim de 14,05€). A més, al Principat es rep la mateixa quantitat de beques que a la resta de l’Estat, ja que els llindars de renda són els mateixos però, aquí, el nivell de vida és molt més car.
Europa sí aposta per l’educació
El Pla Bolonya pretenia crear l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). En canvi, no ha aconseguit igualar el preu de les matrícules universitàries arreu d’Europa. Els cursos de les universitats públiques de quinze països europeus són gratuïts pels seus ciutadans, segons l’informe del grup CESifo de la Universitat de Munich. A la resta, els preus varien per zones i tipus de carreres i compten amb diversos tipus de beques. Segons l’informe “Quant paga l’estudiant?” de l’Observatori Universitari només hi ha 5 països (Portugal, Itàlia, Irlanda, Països Baixos i Regne Unit) on els estudis són més cars que a les universitats públiques de l’Estat espanyol.
A més, segons el mateix estudi, també som dels països que rebem un menor nombre de beques. Tot el contrari del que passa a altres llocs de la Unió Europea, on els estudiants, a més d’obtenir la carrera universitària gratuïta reben un sou per poder finançar-se mentre estudien. Als països nòrdics, com per exemple Finlàndia, els estudiants reben ajudes per pagar-se l’allotjament, el menjar i el transport, a part de tenir la matrícula gratuïta. Un altre exemple per aquesta aposta és el de Malta, on els universitaris no paguen la carrera i a més reben uns diners mensuals (aproximadament uns 100€ en funció dels estudis) anomenats stipends i una targeta per pagar material escolar.
A tot això cal sumar-li que l’Estat espanyol només destina un 1,1% del PIB a estudis universitaris, en contraposició al 1,7% que hi destina Dinamarca segons l’OCDE (any 2007). Segons l’estudi “Quant paga l’estudiant?” aquesta distribució és fruit de decisions polítiques i socials i no pas de decisions econòmiques. Tanmateix, amb el rescat a l’Estat espanyol anunciat el passat 9 de juny, segurament el preu dels crèdits anirà augmentant any rere any.
Enllaços
Array
Array
