31.05.2012 - 06:00
‘Pagèsiques‘ (Edicions 62) de Perejaume ha estat guardonat amb la Lletra d’Or 2012, un premi que es concedeix cada any, des de 1956, al millor llibre publicat en llengua catalana durant l’any anterior, segons el criteri d’un jurat independent de qualsevol grup editorial o institució, i que té la peculiaritat que té menys de cinquanta anys. El formen els escriptors Ada Castells, Lluís Muntada, David Plana, Sebastià Alzamora i Enric Gomà, la periodista Elisenda Roca, la lingüista Marta Estella, el crític literari Manel Ollé i l’actriu Mercè Pons.
El jurat ha fet aquesta valoració de l’obra guardonada:’Amb «Pagèsiques», Perejaume sembla culminar l’àrdua operació de relligar, en un sol gest que en realitat és fet de molts (com aquell enregistrament seu que reunia en una de sola les vuit mil veus del «Diccionari Etimològic i Complementari» de Coromines) la natura i l’artifici; la paraula, la pintura i el territori. És una operació essencial, que conté un missatge igualment essencial: els humans ho som en la mesura que formem part d’un paisatge, d’un món, d’un sistema viu. Una certesa que hem oblidat i que Perejaume té la gentilesa de convidar-nos a recuperar, perquè és urgent fer-ho. L’home viu dins la naturalesa; i fora d’ella, senzillament mor. Per la seva banda, l’art de Perejaume —verbal o visual— ha assolit aquesta culminació que dèiem, però resta alhora obert i abocat a noves transformacions. Com un bosc.’
El guardó és una lletra phi (Φ) d’or, símbol clàssic de l’equilibri, dissenyada pel joier Manel Capdevila, nét de l’impulsor inicial del Premi.
Entre els autors premiats en edicions anteriors destaquen els noms de Salvador Espriu (‘Final del laberint’, 1956), Josep Pla (‘Barcelona’, 1957), J.V. Foix, (‘Onze Nadals i un cap d’any’, 1961), Pere Quart (‘Vacances pagades’, 1962), Joan Fuster (‘Nosaltres els valencians’, 1963), Gabriel Ferrater (‘Teoria dels cossos’, 1967), Joan Vinyoli (‘I encara les paraules’, 1974), Vicent Andrés Estellés (‘Les pedres de l’àmfora’, 1975), Mercè Rodoreda (‘Mirall trencat’, 1976), Pere Calders, (‘Invasió subtil i altres contes’, 1979), Xavier Benguerel (‘Apassionata’, 1984), Blai Bonet (‘El jove’, 1988), J.M. Castellet (‘Els escenaris de la memòria’, 1989), Terenci Moix, (‘El sexe dels àngels’, 1993), Quim Monzó (‘Vuitanta-sis contes’, 2000), Baltasar Porcel (‘L’emperador o l’ull del vent’, 2002), Lluïsa Cunillé (‘Après moi, le déluge’, 2008), Julià Guillamon (‘El dia revolt’, 2009) i Joan-Daniel Bezsonoff (‘Una educació francesa’, 2010), Jordi Puntí (‘Maletes perdudes’, 2011).
