29.05.2012 - 13:21
Gairebé ens atreviríem a aventurar que són l’enemic públic número 1. Objecte de rebuig per part de la majoria. Activitat agraïda per molts pocs. Mai han estat ni seran capaços de satisfer el desig d’aquella gran massa que els observa amb atenció dissabte rere dissabte. Figura polèmica on les hi hagi. Feina sacrificada. No deu ser fàcil llevar-se cada cap de setmana a les vuit del matí, faci fred o plogui, i calçar-se les botes per fer una feina per la qual gairebé ningú et felicitarà. Ai, àrbitres.
S’equivoquen, com tothom. Diuen que errar és d’humans. I ells no són ni més ni menys que això. O a cas s’increpa a un jugador cada cop que dóna una mala passada o perdona una ocasió clara de gol? Ni de broma. I menys quan parlem de nens petits que gaudeixen d’un esport com el futbol base. A ells se’ls perdona tot. Pobre d’aquell que s’atreveixi a dir-li alguna cosa al seu fill mentre està al terreny de joc. Pares, protectors per naturalesa. Però esperem. Segurament aquell noi de 16 anys que va vestit diferent a tota la resta, al que acaben d’insultar per xiular una falta, també té el seu pare a la grada. És molt possible que ho hagi escoltat i s’hagi sentit ofès o ferit. Tampoc li agrada que diguin coses dolentes del seu fill.
Per què arbitra? Cadascú té un motiu diferent. Potser hagi jugat a futbol abans o potser el continuï practicant i, ara, el que vol és viure el futbol des d’un altre prisma. I per què no, guanyar-se uns calerons i començar a fer-se una mica més gran. Segur que abans de fer la corresponent formació, ha pensat en aquella persona que va a veure incondicionalment el seu fill al camp municipal que toqui. Aquell pare fanàtic al que li encanta veure’l jugar a futbol i que somia que algun dia el seu petit arribi a ser Messi o Cristiano Ronaldo. Sense saber res, ho saben tot: experts en futbol, en arbitratge i en el que se’ls posi al davant.
Què han de fer, doncs, aquest joves que tenen la valentia d’iniciar-se al món de l’arbitratge? Segons Alfons Álvarez Izquierdo, col·legiat de la Primera Divisió Espanyola (LFP), ser conscient de que s’està endinsant en un terreny delicat. Però això explica: “és com un meló. Mai sabràs en quin estat està fins que no l’obres. L’àrbitre no sap com reaccionarà fins que no es trobi dins de la situació”.
Més consells: autocontrol, ajust emocional i seguretat en un mateix són punts clau per aquell noi que acaba de començar. Ser pròxim dins de l’autoritat. Però sobretot ‘gaudir, sempre fen-te amb aquella credibilitat necessària per ser respectat. L’àrbitre ha de parlar al camp’, conclou Álvarez Izquierdo.
Mai, per suposat, fer cas a aquells que es creuen valents, però que en realitat són covards. Aquells que donen el pitjor exemple que se li pot donar a un nen: veure el seu pare faltant el respecte a una persona i, encara pitjor, veure com aquest fet es normalitza dissabte rere dissabte.
Enllaços
Array
Array
