Notícies
Dimarts 29.05.2012 10:33
Autor/s: Sílvia Alonso, Pep Botey i Paula Brujats
El complicat reconeixement acadèmic dels estudis de dansa
'Mare, pare... vull ballar'. Segurament no és la frase que 'a priori' s’espera sentir quan es parla del futur dels fills i filles. Sovint es tendeix a pensar que la universitat és la millor via d’accés al món professional però això no és possible en el cas de la dansa. Quin és però, el camí que cal seguir per arribar a tenir una titulació equiparable a la d’una carrera universitària?
Les possibilitats d’estudiar dansa de forma reglada i obtenir una titulació en grau queden reduïdes a poques, gairebé úniques, institucions com l’Institut del Teatre (IT), que ofereix títols en arts escèniques homologats i reconeguts per la Generalitat de Catalunya. La via per accedir-hi és clara: haver iniciat la pràctica prèviament a títol personal, haver cursat un grau mitjà o el Batxillerat Artístic i, finalment, presentar-se a les exigents proves d’accés. No obstant això, la modificació d'una anterior sentència del Tribunal Suprem (dictada arrel d'una demanda de la Universitat de Granada) impedeix la denominació 'grau' per centres reglats com l’Institut del Teatre (IT), el Conservatori Superior de Dansa (CSD) o l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), entre d’altres.
La sentència del Suprem conclou que les escoles superiors d’ensenyament artístic no poden oferir titulacions en ‘grau’ iguals a les què s’estudien a les universitats. Aquesta resolució anul·la una part de la normativa aprovada el 2009 a través de Decret Llei per l’anterior govern i exigeix, si més no, un canvi de nom de la titulació. Per alguns la sentència no qüestiona l’equiparació dels ensenyaments artístics amb els títols universitaris, ja que continua mantenint la denominació de ‘grau’ (cursos de quatre anys de 240 crèdits). Per altres, com CCOO, la sentència podria acabar significant l’exclusió dels ensenyaments artístics superiors de l’Espai Europeu i suposaria, un incompliment del Pla de Bolonya.
Alguns experts asseguren que els ensenyaments artístics encara estan buscant la configuració definitiva, que podria ser universitària. Malgrat això, responsables de les principals escoles superiors artístiques de Catalunya defensen que aquests estudis exigeixen un règim diferenciat de l’universitari, tant pel nombre de professors, com també, per l’espai i equipaments que necessiten.
Organitzacions com l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APdC) vetllen per una bona regulació del sistema educatiu en dansa i continuen treballant per aconseguir una titulació reglada, subvencions i beques. Tenir un títol oficial en dansa potser significa prestigi però, a l’hora de la veritat, quan un ballarí o una ballarina es presenta a una audició per una companyia el què compta és 'el minut que estàs a dalt de l’escenari i que et permet demostrar el què vals', així ho explica Cristina Clavero, professora de jazz i Bollywood, a més de ballarina professional.
Enllaços
'He pensat moltes vegades a deixar la dansa, però si no ballo què faig?' La mirada d'un jove estudiant de dansa
La professió de l’exigència, la disciplina i el desgast La lluita entre la psicologia i el físic
Cristina Clavero, una vida dedicada a ensenyar dansa
Per quines vies puc estudiar dansa?
Aquest infogràfic mostra les possibilitats per estudiar dansa a Catalunya, que es divideix entre formació reglada o no. Dins de la reglada hi ha dues vies per arribar a tenir una titulació. Clissa la imatge i segueix les línies de colors.
Quina és la diferència entre estudis reglats i no reglats? Per exemple, una persona que hagi estudiat a l'Institut del Teatre o una altra que ho hagi fet en un centre privat, com el Centre de Dansa de Catalunya, haurà rebut la mateixa formació amb la diferència que el primer tindrà una titulació oficial reglada (Grau Superior) i el segon no.
Educar en valors
Més enllà dels títols, les condicions i la pròpia predisposició són els què marquen el camí. La disciplina sempre ha estat un dels pilars bàsics. La dansa conviu amb un seguit de valors que, com en qualsevol sistema educatiu, cal comunicar de generació en generació. Com algú que ha estat educat en aquests valors és capaç de transmetre'ls? De quina manera cal fer-ho? Sovint es tendeix a pensar que les persones que s’han sotmès a classes d’alt rendiment, nivells d'exigència inhumans i hores de dolor per sobre de l’exigència física no aplicaran la mateixa disciplina de treball als seus alumnes. La realitat és que tots aquest valors continuen presents a les classes malgrat que els alumnes no reben el mateix tracte. El que fa uns anys s'hagués considerat ‘normal’ dins uns esquemes de pràctica d'elit, avui en dia, es pot convertir en un problema per l'escola i pel professor o professora de dansa si els estudiants ho denuncien.
