Eurobons, Grècia i Espanya, a la taula de la cimera de la UE

  • Els caps d'estat i de govern dels Vint-i-set discuteixen avui com tornar a fer créixer l'economia de l'eurozona

VilaWeb

Redacció

23.05.2012 - 10:37

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els caps d’estat i de govern de la UE celebren avui una cimera per discutir com el creixement a la qual acudeixen enfrontats sobre el paper dels eurobons. França, Itàlia i la Comissió sostenen que aquests eurobons donarien estabilitat a l’eurozona; Alemanya, Àustria, els Països Baixos i Espanya no els volen, perquè troben que augmentaria els seus costos de finançament. Ara, de la reunió, que es limitarà a un sopar de treball, no s’esperen decisions malgrat l’agreujament de la crisi.

El nou president francès, François Hollande, vol complementar amb més mesures per impulsar el creixement l’acord de reforçament de la disciplina fiscal. El nou ministre francès de Finances, Pierre Moscovici, ha confirmat que Hollande portarà l’emissió conjunta de deute al Consell Europeu, malgrat l’oposició d’Alemanya.

Però Berlín es manté ferm i no canviarà de posició al juny, quan se celebra el Consell Europeu en què ja s’hauran de prendre les decisions. El número dos del ministeri de Finances, Steffen Kampeter, ha dit que la creació d’eurobons ‘donaria el senyal equivocat de tipus d’interès baixos, i eliminaria la pressió perquè les economies europees s’ajustessin’.

Alemanya rebutja a més que en la cimera es discuteixi l’ús del fons de rescat per injectar capital directament en els bancs amb problemes, sense necessitat d’imposar un pla d’ajust als estats, la qual cosa no permet actualment la legislació de la UE. Berlín tampoc veu necessari parlar d’una relaxació dels objectius de dèficit.

Per la seva banda, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha dit que l’emissió conjunta de deute necessitaria debat i requeriria de temps, perquè caldria veure ‘quin tipus d’eurobons” es posen en marxa. Segons la seva opinió, és més urgent garantir l’estabilitat financera a través de la intervenció del Banc Central Europeu (BCE).

Grècia i Espanya

El debat sobre el creixement corre el risc de quedar eclipsat per les discussions sobre la possible sortida de Grècia de l’euro si en les eleccions del 17 de juny obtenen majoria els partits que rebutgen el pla d’ajustament pactat amb la UE. Els líders europeus reafirmaran que volen que Atenes es quedi a l’euro, però només si accepta de continuar fent retallades.

La cimera se celebra, a més, en un moment de preocupació a Brussel·les pels problemes de la banca espanyola i el descontrol en els comptes de les comunitats autònomes.

Recomanem