Qui té por de Fèlix Riera?

S’ha dit que Riera té un perfil massa polític, que és un gestor sense experiència en el mitjà radiofònic; s’ha dit que sent d’Unió Democràtica era una bon candidat per acontentar el PP. S’ha dit que a la Conselleria de Cultura se l’havien tret de sobre perquè no s’entenia amb el conseller Mascarell, però que hauria estat massa gros donar-li TV3.  S’ha dit que va a la ràdio a fer el joc al Grup Godó, per submergir Catalunya Ràdio en el bany maria de la cultura i facilitar que Rac1 es converteixi en la ràdio generalista de referència. S’ha dit que va a la ràdio a retallar i a fer neteja. S’ha dit que és un gat que sempre cau dret. Però qui és realment Fèlix Riera?

Vaig coincidir amb ell durant quatre anys al Grup 62 i em sembla que en puc dir algunes coses. En primer lloc, Fèlix Riera és un gestor, sí, però no és un funcionari ni un buròcrata que s’abstingui a l’hora de definir continguts. Si a Grup 62 batejava col·leccions i proposava títols, a la ràdio podria fer el mateix amb programes i seccions. Proposarà continguts i fitxarà col·laboradors. Fèlix Riera és un home hiperactiu, que està maquinant les vint-i-quatre hores del dia. Viu en la immediatesa i no sol entretenir els temes. Si pot, resol els problemes al moment, parlant. No escriu gaires correus. S’estima més ventilar els temes importants cara a cara. Durant els anys que va ser a l’editorial, era capaç de mantenir dues reunions alhora: una presencial amb qui fos que tingués assegut al seu despatx i l’altra remota per via telefònica. No és que tingui el do de la ubiqüitat, però sí una gran capacitat d’amplificació. Amplificació vol dir també portar els clàssics de la Bernat Metge al quiosc o el Geronimo Stilton al teatre. Per a un home que viu en la immediatesa de l’amplificació, la ràdio pot ser una eina potentíssima si l’encerta, perillosa si s’equivoca.

Llegiu l’article complet a Núvol.