26.04.2012 - 10:04
Aquest dimecres 25 d’abril, data significativa per als valencians, s’ha tornat a reunir la plataforma per tal d’intercanviar impressions i buscar formes de plantejar la lluita contra la degradació dels servicis públics, més concretament l’educació pública.
L’educació pública és un servici a la població, un servici molt digne ja que s’ocupa d’educar els futurs ciutadans. I per això una de les tasques més importants a l’educació serà la transmissió de valors. I la societat del futur, per tant, es basarà en els valors que els joves de hui desenvolupen. És clar que els valors es transmeten actuant més que parlant. Podeu fer la interpretació dels valors que estem transmetent a la joventut amb les nostres actuacions a la societat. I si ja us heu fet una composició ja podeu vore el futur que ens espera. Us agrada? A mi no, no m’agrada gens. I és per això que pense que cal eixir al carrer i exigir als governants que canvien de direcció.
A través de la història, cada època ha tingut els seus problemes, i les societats han donat la seua resposta. Aquestes respostes anteriors són les que ens han regalat uns temps de benestar. Gràcies a ells i elles, moltes persones de famílies humils vam poder fer uns estudis, amb el nostre esforç però també amb les possibilitats que ens facilitava l’entorn social. I també hem aconseguit un sistema de salut pública digne, amb grans professionals lliurats al seu treball i que s’ocupen de la nostra salut. Ara ens toca a nosaltres donar la cara, defensar uns sistemes públics que són la millor garantia de tractament en igualtat i de justícia social. Som responsables del que passe en eixe futur que se’ns dibuixa gris fosc.
És per tot això que hauríem de buscar les accions més efectives per tal de donar a conèixer la nostra disconformitat als governants, i deixar d’enfrontar-nos els uns als altres com pretenen des d’alguns mitjans que fomenten el desprestigi dels docents davant la societat. Ara més que mai cal anar tots a una, tots els treballadors a una.
És important que se senten les nostres veus tant el dia 28 d’abril com el dia 1 de Maig a les manifestacions convocades. I deixem-nos d’històries, que si els sindicats ho han fet bé o malament. Ací a qui cal exigir comptes és al govern, perquè sí que hi ha alternatives, el que passa és que als poder econòmics no els interessen.
I si mirem la història, de moment, les vagues han estat l’arma del treballadors davant els abusos de poder dels amos. I les vagues i mobilitzacions són les que ens han fet aconseguir per exemple els triennis, o els sexennis, o les ràtios que ara perdrem…
I si algú té una estrategia millor, si alguns saben com fer-ho millor, que ho diguen.
I si no hi ha alternativa, mentre la busquem, la que tenim ara més efectiva i real, ens agrade o no, és la vaga (mentre no canvien la llei, que al pas que anem no crec que tarden molt).
I si algú encara creu que es veritat que no hi ha més remei, i s’ha tragat el conte de la lletera QUE MIRE QUANTES COSES ES PODEN TOCAR ABANS D’ARRIBAR A EDUCACIÓ O SANITAT:
Les diputacions: que dupliquen les funcions de la Generalitat i de l’estat…
Els impostos: estan montant un embolic monumental amb els preus dels medicaments, utilitzant criteris discriminatoris quan amb uns impostos proporcionals i equitatius es soluciona de seguida sense problemes.
La distribució del treball: si realment no n’hi ha més, i tots tenim el mateix dret a treballar, caldrà repartir el treball. És molt curiós que no ho diga ningú, això. Si repartim el treball no es ressentiria la qualitat, perquè la pressió sobre el treballador seria molt més baixa, i es podrien fer les coses ben fetes.
Combatre el frau fiscal: que és una sagnia.
Reformar les lleis per a fer una societat més equitativa.
Crear una banca pública…
Acabar amb el malbaratament de recursos com la Fórmula 1 que encara es manté i altres disbarats com els quadres dels presidents del Congrés…
Però s’està fent tot el contrari: llaurar el camí cap a les privatitzacions i fer creure a la població que els servicis privats funcionen millor. Crear la por per aconseguir treballadors submisos. Abaratir i precaritzar el treball. I facilitant l’explotació dels treballadors per part de molts amos arribant a punts vergonyosos i denigrants.
Si encara no teniu prou arguments per eixir al carrer, salut i que ho gaudiu.
