Shame

Brandon (Michael Fassbender) és un home de trenta-i-pocs anys que viu en un luxós apartament a Nova York. Per a evadir-se de la monotonia provocada pel treball sedueix dones, materialitzant una sèrie d’històries sense futur i encontres furtius de tan sols una nit.

Però el ritme metòdic i ordenat de la seua vida es veu alterat per la imprevista arribada de la seua germana Sissy (Carey Mulligan), una xica rebel i problemàtica. La seua presència explosiva portarà Brandon a perdre el control sobre el seu propi món.

A ‘Shame’, el director Steve McQueen ens submergeix en la vida d’un home aparentment normal, però amb un costat ocult als ulls de qui l’envolta. Brandon sent una addicció compulsiva al sexe; amb prou feines pot estar massa temps sense la seua dosi diària de ‘descàrrega’ lúbrica, per la qual cosa recorre de forma freqüent a trobades sexuals amb desconegudes, també sol·licita serveis de professionals o opta per la masturbació amb o sense estimulació prèvia. Per a Brandon, el sexe és quasi com respirar; és una necessitat que ha de ser constantment sadollada.

I aquesta necessitat no es conforma amb qualsevol cosa, ni tampoc amb la rutina diària, per la qual cosa Brandon és incapaç de mantindre una relació estable amb una dona o aconseguir que el sexe més comú satisfaça el seu apetit. D’alguna manera, la seua sexualitat es converteix en el seu turment, en una presó amb barrots de luxúria de la qual li resulta impossible escapar.


La irrupció de la seua atractiva i no menys promíscua germana fa trontollar l’estil de vida de Brandon i portarà conflictes que, d’alguna manera, anhelava haver deixat ancorats en el passat. I és que la seua pròpia germana desperta en ell una tensió sexual que sembla turmentar-lo des de temps enrere, situació que el convida a mantindre un distanciament forçat amb ella.

Incapaç de controlar la seua germana, i més encara de controlar-se a si mateix, Brandon va descendint poc a poc cap als inferns, sentint vergonya d’ell mateix i sumint-se en l’amargor.

McQueen no busca en el seu film que l’espectador jutge Brandon, sinó que intenta que ens fiquem al seu cap. No busca incomodar-nos, sinó que tracta de fer que ens endinsem en el submon de pertorbació i depravació d’un home absorbit i devastat pel seu apetit sexual. L’obra de McQueen remourà consciències, i les interpretacions de Fassbender i Mulligan ens recorden que encara existeixen bons actors que no s’encartonen davant una càmera de cinema i donen el millor de si mateixos.