Caçadors caçats

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Joan Sanchis i Muñoz
22.04.2012 - 17:26

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La veda s’ha obert. En aquest cas per a caçar els caçadors. Aquesta setmana, dos d’ells eren caçats per sorpresa. El rei espanyol, Joan Carles de Borbó, tornava a tindre problemes amb els escalons –segons la versió oficial– i era enxampat en plena crisi del deute caçant elefants a Botswana. Per altra banda, un poc més cap al sud, la presidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner anunciava la nacionalització de la divisió petrolífera YPF, fins ara integrada a l’espanyola Repsol.

El nou repte del caçador estrella de l’Estat Espanyol, Joan Carles de Borbó i Borbó: caçar elefants a Botswana. Llàstima que, tot i que sembla que l’elefant també va ser caçat, la víctima principal de l’expedició reial fóra el propi rei. El safari va ser cancel·lat, segons la versió oficial, per un nou incident amb un escaló. El rei va ser traslladat a Madrid per a rebre tractament mèdic –turisme sanitari?– i els draps bruts van eixir a la llum. No era la primera vegada que el monarca espanyol gaudia d’elitistes jornades de caça finançades amb diners públics. No obstant, aquesta vegada la coincidència del viatge amb la crisi del deute espanyol i un context de retallades generalitzades va ser el detonant de les crítiques. Gairebé tots els partits polítics, a excepció del PP i del PSOE, van criticar la cacera reial i van exigir disculpes al monarca.

Certament aquestes activitats diuen molt de la figura de Joan Carles de Borbó. Tot i la propaganda oficialista dels grans mitjans de comunicació espanyols, aquesta vegada la situació va excedir al control de la Casa Reial. Alguns mitjans suposadament progressistes com El País publicaven certs editorials llevant importància a l’assumpte i recordant el paper del rei en la transició democràtica, com si això l’haguera d’avalar de per vida. En eixir de l’hospital, el rei demanava ‘disculpes’ i deia que ‘no tornaria a passar’; es referia a l’amant o a l’elefant?

La realitat és que és inexplicable que a aquestes altures de la ‘pel·lícula’ la Casa Reial encara continue sent una illa de completa opacitat. No tenim cap informació de les despeses que realitza, de les activitats i reunions que manté el rei: no en sabem res. I els dos principals partits polítics espanyols pareixen disposats a perpetuar aquest dèficit democràtic.

Per altra banda, el segon caçador caçat de la setmana ha estat l’empresa espanyola Repsol i el govern espanyol amb Mariano Rajoy al capdavant. La presidenta argentina anunciava, després de setmanes de rumors, la nacionalització de la petroliera YPF. L’ofensiva de les autoritats polítiques espanyoles i dels seus mitjans de comunicació va ser immediata. La premsa i l’opinió pública s’escandalitzava.

YPF (Yacimientos Petrolíferos Fiscales) va ser pública fins al 1993, quan es va iniciar un procés de privatització que acabaria amb la compra de l’empresa per part de l’espanyola Repsol. Des d’aleshores, la relació ha estat complicada i les demandes per a una renacionalització havien pres força. Els argentins acusaven Repsol de fer-hi poca inversió i de treure’n un profit unilateral dels recursos. Així, aquesta setmana el govern argentí decidia nacionalitzar el 51% d’YPF per retornar el control de l’empresa a l’Estat i a les províncies on es produeix petroli. L’anunci va ser interpretat per l’Estat Espanyol com un atac als seus interessos i ha generat tota mena de reaccions d’oposició. Els mitjans espanyols tractaven la notícia com una qüestió de vital importància per a la societat espanyola.

La qüestió serà de gran importància per a Repsol, però no ho és en absolut per als ciutadans espanyols. La decisió de l’Argentina és una decisió plenament legítima i que respon a la voluntat del seu poble de gestionar els seus propis recursos. Alguns argumenten que aquest tipus d’accions ensorren la confiança dels inversors estrangers perquè no es respecta el principi de seguretat jurídica. El que no entenen és que els interessos d’un poble sobirà estan per damunt de qualsevol seguretat jurídica existent. A més, aquest tipus de procediments es contemplen en l’ordenament jurídic, a l’igual que els processos de privatització, per tant el debat sobre si aquestes mesures trenquen el principi de seguretat jurídica podria ser una discussió llarga.

En resum, aquesta setmana, dos caçadors que han estat víctimes de les seues pròpies caceres.

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any