19.04.2012 - 12:04
Quan una persona aprèn alguna cosa de manera autodidacta acompanyat de més gent, aquest aprenentatge es multiplica. Aquesta és la principal idea de l’aprenentatge col·lectiu. Per això, un grup de gent de la Cooperativa Integral Catalana (CIC) està desenvolupant un projecte d’educació col·lectiva.
Quan una persona aprèn alguna cosa de manera autodidacta acompanyat de més gent, aquest aprenentatge es multiplica. Aquesta és la principal idea de l’aprenentatge col·lectiu. Per això, un grup de gent de la Cooperativa Integral Catalana (CIC) està desenvolupant un projecte d’educació col·lectiva.
Aquesta iniciativa s’està dissenyant des d’un espai de l’Eixample de Barcelona, anomenat Aurea Social. La CIC també utilitza el lloc per organitzar altres àrees, com salut. A més, volen que aquest sigui el punt de coordinació de tots els projectes educatius, l’oficina d’educació.
El projecte anirà dirigit a qualsevol persona, sense límits d’edat i formin part o no de la CIC. De moment, encara estan construint la idea a través de projectes individuals, que s’aniran integrant entre ells. Això pot donar la sensació d’un projecte massa difús, però asseguren que, alhora, això demostra l’obertura d’aquesta iniciativa.
Malgrat trobar-se en la seva fase de desenvolupament, els impulsors d’aquesta idea tenen clars els eixos centrals. En primer lloc, el model haurà de permetre un ensenyament molt més individualitzat. Els docents es podran centrar molt més en els diferents ritmes, característica impossible en l’educació institucional. En segon lloc, volen focalitzar l’atenció en el creixement integral de les persones en tots els seus àmbits: des del més físic, al més emocional.
Els constructors d’aquesta iniciativa volen que la família i la canalla organitzi la seva pròpia educació. Això semblaria posar en perill l’aprenentatge bàsic d’algunes àrees, però ells diuen que la mainada aprendrà les coses per necessitat. Dit d’altra manera: si un nen no necessita saber sumar fins els 10 anys, per què se l’ha d’obligar?
Els seus ideòlegs asseguren no comptar amb una metodologia d’ensenyament homogènia. Per això, no consideraran un model educatiu com a òptim, sinó que a Aurea Social hi conviuran diferents models ja existents. Així, aquests podran aprendre uns dels altres, fusionar-se o, fins i tot, inventar-se’n de nous.
Pel que fa al finançament, les persones aportaran alguna quantitat de diners, però de manera lliure. Això fa que l’educació sigui assequible per a tothom. No obstant això, diuen que per aconseguir-ho caldrà la implicació del teixit associatiu de la zona. Aquest s’haurà de fer responsable de l’educació de tots els veïns i veïnes. D’aquesta manera, es podria evitar la limitació d’aquesta educació a una elit, tal i com passa actualment amb les escoles lliures privades.
Per últim, cal dir que la CIC ja compta amb un projecte educatiu en marxa en un dels seus nuclis. Aquest és el cas de Can Ferriol, on els pares s’encarreguen de l’educació de la canalla. Per això, els impulsors d’aquest projecte a Barcelona consideren un repte ambiciós i complicat per la ciutat, però tots ells ho veuen molt factible.
