12.04.2012 - 17:24
Xavier Barniol substitueix Bernat Vilarasau en la direcció tècnica del Consorci del Lluçanès, i Anna Guitart, ho fa en la gestió econòmica. Arriben en un temps en què l’administració es redueix i els recursos són escassos.
La revista LaRella publicava, el dia 5 d’abril aquesta entrevista amb els nous responsables de la direcció tècnica de l’ens comarcal del Lluçanès, el Consorci, en la qual exposen la realitat amb què es troben en el quefer quotidià de la institució.
>> Què significa un canvi de direcció tècnica?
Xavier: Significa que ens hem de posar les piles! Ens hem de posar al dia per conèixer tots els serveis i projectes, la gestió econòmica i també sobre les reunions amb les diferents institucions, a més de la recerca de finançament, és un volum de feina important. El nostre objectiu, però, és continuar amb el que s’estava fent.
>> Quines són les vostres propostes de futur?
X: Ara és un bon moment per avaluar cadascun dels serveis, valorar si es poden millorar i detectar si se n’han d’oferir de nous. Seguirem la línia de l’anterior director, Bernat Vilarasau, però ens hem proposat millorar la comunicació amb la població i els ajuntaments, una mancança històrica. Hem de fer la feina bé i també l’hem de saber explicar, des del Consorci i també des dels ajuntaments ja que també en formen part.
>> Quins problemes detecteu ara al Consorci?
Anna: Actualment tenim un problema de finançament, i més concretament, de liquiditat. De fet, aquest és un problema que ha tingut sempre el Consorci perquè mai ha tingut una línia contínua d’ingressos.
>> Com es finança?
X. i A: Els ajuntaments paguen una quota de 16 euros per habitant i any, bé, aquesta és la quota d’aquest 2012 que es va acordar en l’últim ple, inclou el pagament de tots els serveis que s’ofereixen mentre que els anys anteriors es pagava una quota fixa i els serveis a part. La resta de finançament, que és la major part del pressupost, arriba a partir de convenis, acords i subvencions de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Hem d’estar sempre alerta de poder accedir a aquest finançament, porta moltes hores de feina perquè s’ha de demanar, aprovar-ho al ple, implementar-ho i justificar-ho, tota aquesta burocràcia es podria evitar si tinguéssim finançament directe. El pressupost dels dos últims anys s’ha acostat al milió d’euros, el d’aquest 2012 s’aprovarà el pròxim trimestre.
>> I amb la crisi econòmica s’ha d’haver complicat…
X: Algunes línies de subvencions desapareixen i d’altres es mantenen però es redueixen. L’àrea de turisme ha estat la més afectada ja que la Diputació de Barcelona ha deixat de formar part del Consorci aquest 2012, ho ha fet també a la resta de Consorcis de Turisme. Seguirem treballant en aquesta àrea però haurem de buscar finançament en una altra banda. L’aposta política i tècnica del Consorci és que es puguin mantenir els mateixos serveis, la filosofia és fer el mateix amb menys diners.
A: És un gran esforç de l’equip tècnic, l’any passat hi va haver nombroses baixes de maternitat i no s’han substituït. S’ha continuat la feina amb les persones que som, actualment hi ha 20 treballadors, no tots hi són a jornada completa.
>> Hi ha possibilitats que el Consorci desaparegui?
A. Tot i les dificultats del moment, no patim per la seva desaparició, a nivell polític hi ha una direcció forta que va decidir que el Consorci s’havia de mantenir.
X: És un moment en el que hem de fer moltes coses i molt ben fetes, els Consorcis estem una mica a l’ull de l’huracà, per una banda diuen que s’ha de mancomunar serveis, ho portem fent des de fa 10 anys, però a la vegada sembla que les administracions com els consorcis no es perceben com a útils.
>> És injust que la quota sigui la mateixa per a tots els habitants i no rebin els mateixos serveis?
A: Sobremunt i Sant Agustí, a tall d’exemple, el servei d’ocupació i l’assistent social no hi van, però saben que si hi ha alguna demanda poden trucar al Consorci o anar al poble més proper. Normalment els tècnics es mouen.
X: Hi ha municipis que no tenen els serveis en un horari establert, com per exemple el Punt Inquiet (joventut), treballadors socials, servei d’ocupació…perquè no hi ha suficient demanda però el servei s’ofereix igualment en el moment que hi ha la sol·licitud. No és injust, el servei arriba a tot arreu. El Consorci es fa visible en els àmbits de serveis socials, promoció econòmica, formació, desenvolupament rural, turisme, joventut, esports, cultura i ensenyament a cadascun dels ajuntaments.
>> Quina és la funció del Consorci en la cohesió de la comarca?
X: El Consorci fa que la comarca sigui capaç d’organitzar-se, tenir serveis propis, projectes propis i una estratègia per saber cap a on vol anar. Ajuda a la cohesió del territori, a la relació entre ajuntaments i, sobretot, facilita mancomunar serveis.
