Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dilluns  02.04.2012  10:00

Autor/s: Ximo Urenya

Ontinyent, poble fantasma

A propòsit de la manifestació del 29m d’Ontinyent

Men?ame
 

El dia 29 de març no érem massa gent a la manifestació d’Ontinyent contra la Reforma Laboral del Partit Popular, però que hi érem tots els que hi havíem de ser. La gran majoria dels absents seguien les ordres de qui té l’autoritat per donar-les: 'no està el país per a vagues', 'no es guanya res amb manifestacions', 'els sindicats no us donaran treball'… Una autoritat que, a més, hi té els mitjans, pràcticament tots els mitjans de comunicació. Quan passàvem pel carrer major d’Ontinyent, algú amb bona fama de persona ocurrent ens va fer riure en dir que el comerç dels carrers Gomis i Mayans bé que havia seguit les indicacions dels sindicats: pràcticament totes les botiguers estaven tancades el dia 29m. I el 28, i el 27... i tots els dies de l’any, vaga permanent. La mateixa vaga quotidiana de tants magatzems i fàbriques dels polígons industrials. I és que ja sabem quin ha estat el greu problema que ha patit Ontinyent i part de la comarca, la que es dedicava a la manufactura del tèxtil. Ací s’ha ajuntat la crisi particular, estructural, del tèxtil, a la general que està afectant tots els sectors i bona part del món.

Anomenar 'fantasma' el poble d’Ontinyent per tantes fàbriques i comerços tancats pot semblar una miqueta exagerat segons com es mire, però en el context d’un dia de vaga general és acceptable l’estirabot de què va fer ús un company davant la càmera de 'l’Anmorsígol'. La capital de la Vall d’Albaida no té cap aspecte fantasmal a la vista de propis i estranys, però és ben trist el seu panorama socioeconòmic actual i ben negre el túnel que es veu al davant en el temps, el final del qual ningú no intueix per on pot arribar a parar. La joventut està emigrant nord enllà davant una crua realitat sense perspectives que animen a l’optimisme.
Entre el personal manifestant a Ontinyent es van escoltar els obligats comentaris sobre la repercussió de la vaga a la ciutat i la comarca. Ningú estava massa content, però la valoració era ben positiva, perquè a pesar de la violència dels piquets de la patronal contra la vaga convocada pels sindicats (els mitjans de comunicació en general) la gent s’havia atrevit a contradir govern i gurús de la ciència econòmica oficial i havia deixat d’anar al lloc de treball. A la nit del 29m sabríem que si bé la vaga no havia tingut la resposta que mereixia la contundència d’una Reforma tan poc 'laboral', les manifestacions vespertines de tot l’estat sí que van donar a entendre a qui voldrà escoltar, que el nivell d’indignació està arribant a cotes com mai s’havien vist en altres temps del passat pròxim.

A l'endemà del 29m els mitjans de desinformació de masses feien balanç de la jornada de vaga general a nivell d’estat: neumàtics cremats a les portes dels polígons, cafeteries en flames, centenars de contenidors de fem cremats, correres, bales de goma, empresonats per agredir la policia..., i poca cosa més sobre quantitats de manifestants, llegendes dels cartells... De la vaga en si, res de bo. Com a molt les valoracions d’urgència dels sindicats, curtetes, de la patronal, llarguetes, i del govern, concloents: 'La vaga ha estat moderada i la Reforma Laboral no es tocarà en allò més bàsic'. És a dir, que els sindicats tornaran a cridar a eixir al carrer als treballadors, sense fer massa cas a De Guindos i les seues opinions sobre la vigència del recurs a la vaga dels sindicats. A l'endemà ens vam assabentar de l’amnistia fiscal del govern als qui han evadit capitals, una notícia més per a acabar d’escalfar el panorama de crispació del món del treball. A la manifestació d’Ontinyent del dia de la vaga una parella de treballadors vestits amb l'uniforme blau del seu taller portaven a l’esquena allò de 'Si la crisi l’han causada els rics, per què l’hem de pagar els pobres?'. No sabem què dirien ara, després de saber això de l’amnistia als més rics, els seus pamflets penjats al vesit blau. El dia 15 de maig sabrem la resposta.