La Trobada, molt més que una festa

La Trobada d’Escoles en Valencià és molt més que una festa: és la nostra manera de posar en valor la nostra llengua, de defensar el nostre sistema educatiu, la nostra Història, el nostre Patrimoni, la nostra Cultura i, en definitiva, la nostra manera de ser i estar al món.
Des del Govern d’Ontinyent ho tenim present cada dia, en cadascuna de les nostres accions quotidianes. Pensem que si volem dignificar el valencià, si de veritat estimem la llengua que parlem, no pot quedar reduïda als usos col·loquials, familiars o populars, ha d’anar molt més enllà, ha de ser utilitzada a tots els àmbits en els quals desenvolupem la nostra vida i, per descomptat, també a l’Administració.

Per això, una de les primeres mesures del Govern d’Ontinyent ha estat la recuperació del requisit lingüístic per a l’accés a la funció pública. Com vos deia, si volem dignificar el valencià aquest no pot quedar reduït a un mèrit per accedir a l’Administració. Si els ciutadans i ciutadanes tenen el dret de relacionar-se amb l’Administració en qualsevol de les dues llengües oficials, l’Administració té l’obligació d’atendre els ciutadans i ciutadanes en qualsevol de les dues llengües oficials. Es tracta de fer normal allò que és normal al carrer.

Ontinyent acull enguany la Trobada d’Escoles en Valencià. Ho fa al marc del Parc d’Ausiàs March on els xiquets i xiquetes podran gaudir de tot un seguit d’activitats, tallers, jocs infantils… on es combinen la diversió, l’educació i la reivindicació.

Encara recorde quan vaig tindre l’honor de ser part activa en l’organització de la darrera Trobada d’Escoles en Valencià celebrada a Ontinyent. Jo era aleshores regidor d’Educació.

Hui, des d’una altra responsabilitat, visc aquest moment amb els mateixos sentiments que sentia ja fa anys: amb la mateixa il·lusió que en aquell moment. Perquè hi ha coses que canvien al llarg del temps, però d’altres continuen immutables. Una d’elles és l’estima i el compromís d’Ontinyent amb la nostra llengua.

Però a més, aquesta trobada és també un bon moment per defensar l’ensenyament i els serveis públics. En hores en les quals es posa en dubte la tasca dels docents, crec que hem de dir alt i clar que moltes gràcies als nostres mestres. Gràcies per transmetre coneixements als xiquets i xiquetes però sobretot, gràcies per formar persones en valors i principis, amb criteri propi i capacitat per crear i decidir el seu futur.

Ho he dit sempre: els mestres, els professors i les professores són com xicotets fars que ens orienten a la nostra vida. Si permetem que eixos fars s’apaguen, estarem contribuint a fer que tota una generació córrega el risc de perdre’s al camí, de no saber com fer la següent passa o d’entropessar amb obstacles que de la seua mà podrien haver-se evitat.

Que ningú ens enganye, el futur de l’educació pública, el futur del valencià, no està escrit, s’escriu cada dia amb l’esforç, el treball i la convicció de tots i totes. Per això, gràcies i benvinguts a Ontinyent.