Refugis de serra

  • Núm.73. Primavera 2012

VilaWeb
Paco Garrido
26.03.2012 - 05:29

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

En aquest article vull parlar-vos i donar-vos a conèixer unes construccions poc conegudes i menys valorades i de gran valor etnogràfic.

Al llarg de tota la nostra geografia existeixen, amb diferents noms, refugis de serra, cases de pastors/llauradors, cabanes… de grandària i formes diferents, depenent del material, funció i ubicació.

Cal dir que són construccions senzilles, funcionals i pràctiques en l’àmbit rural i que la seua utilitat és com a element de protecció enfront les inclemències meteorològiques, com a recinte per a guardar les eines del treball agropecuari, per a guardar el menjar o la botija d’aigua fresca necessària per a passar un dia de feina a la muntanya o al camp, allunyats de qualsevol casa o mas habitat… aquests refugis donaven una solució ràpida a les necessitats dels pastors i llauradors, mentre desenvolupaven les seues tasques.

Com que la seua utilització és temporal i de curta durada, la construcció estava executada amb material simple, elemental, i pròxim, com són la pedra calcària, lloses i terra com a únic element constructiu. El qual es mimetitza amb l’entorn creant una simbiosis natural i estètica, on l’home sols intervé per a reunir i ordenar el material bàsic. Estan construïts pels propis llauradors i pastors i realment són menuts, de manera que no en tots es podia accedir de peu dret. S’hi podia entrar a la gatameu i solament tenien cabuda per a un parell de persones i de forma molt estreta.Una ltra qüestió són els refugis dels calciners, carboners, llenyaters, perquè a diferència d’aquests, l’estada era molt més llarga, i per tant la seua construcció era més elaborada i gran. Estem parlant d’una estructura que no necessita eines per a la construcció, ni tampoc elaboració o transformació de material, ni evidentment l’alteració del sòl o de l’entorn. Només es necessita conèixer la tècnica de construcció amb pedra seca, consisteix bàsicament a saber elegir la forma i grandària de cadascuna en el seu moment.

Són construccions intemporals, tan antigues com el pastoreig o l’agricultura. Resulta francament difícil datar-ne l’origen  en el temps i assignar-li cultura o pobladors. És, instintivament, la necessitat per la supervivència, refugiar-se en els dies durs de l’hivern, o dels abrasadors rajos del sol d’estiu, o en els dies de fort vent, pluja, granís o nevades. Protegir-se de les inclemències és una necessitat lògica i bàsica del regne animal i humà. Cal aclarir que en zones on hi ha coves, balmes o grutes naturals pròximes, no es donen els refugis de pedra, ja que aquestes tenen la mateixa funció, com també cal dir que aquests refugis (o una majoria) eren d’ús públic.

Destaquem tres tipologies diferents:
L’excavació directa en el talús. Estan excavats, o mig excavats, o utilitzaven coves o balmes naturals de l’orografia del terreny, tancats per la part frontal, amb un parament de pedra.
Refugi de pedra en sec. Com hem dit anteriorment, s’utilitzava la tècnica de la pedra seca, els murs eren de pedra superposada una damunt l’altra, sense morter, i es disposaven pedres o lloses grans per a tancar el sostre i generalment no s’hi podia entrar de peu.
Refugi de maçoneria. Per a la construcció és important conèixer la tècnica de la construcció en la maçoneria, amb morter de calç i arena (material de cohesió). Les cobertes estaven realitzades amb elements vegetals o fins i tot de teules.

Fent referència al nostre entorn apuntarem que, possiblement, entre tota la tipologia de refugis que podem trobar-nos, els més característics són aquells on la construcció duu adossada un corral per arreplegar el ramat i tenir-lo controlat. Per desgràcia tan sols podem trobar-ne les restes d’alguns, i amb una poca, o molta, imaginació i l’ajuda d’algun dels nostres majors, fer-nos-en la idea de com eren. Per desgràcia, una vegada més, la política de recuperació i rehabilitació de construccions del nostre patrimoni etnològic i cultural, cau en l’oblit dels responsables politics.

Enllaços
Array
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any