Reivindicar per quedar-nos com estem

  • Editorial. Núm.73. Primavera 2012

VilaWeb
Redacció
26.03.2012 - 05:20

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Fa poc, l’humorista Ferreres ho va plasmar magníficament en una vinyeta a les pàgines de Público i El Periòdic de Catalunya: en la cua d’un menjador social, un indigent deia a un altre, ‘segons sembla, hem viscut per damunt de les nostres possibilitats’, a la qual cosa, el company li responia, ‘no, ens han robat per damunt de les nostres possibilitats’.
Potser no siga certa del tot la vinyeta. Però sí que il·lustra molt bé el que ens ha passat. La corrupció, i el fer les coses sense cap trellat ni coherència, buscant els polítics de torn passar a la història són, juntament la crisi econòmica, els gran responsables de que a hores d’ara calga reivindicar el quedar-se com estem.
El País Valencià és un bon exemple de totes dues circumstàncies. De corrupció, en tenim per donar i vendre. L’ex-president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, imputat; el cas Gürtel, amb un bon nobre de polítics valencians imputats; el cas Brugal, que afecta la província d’Alacant; el cas EMARSA, on els diners s’han dilapidat amb una alegria descomunal i en benefici propi. Mala gestió, amb obres faraòniques, pròpies dels nou rics o de l’alegria irresponsable dels polítics que han gastat per damunt de les seues/nostres possibilitats. Des del parc temàtic Terra Mítica a la Ciutat de les Arts i les Ciències, passant per la ciutat de la Llum, la Copa Amèrica de vela, el circuit urbà de Fórmula 1, l’aeroport de Castelló, la CAM intervinguda o l’intervingut Banc de València. Es fa difícil trobar una quantitat major de desgavells en un territori de poc més de 23.000 quilòmetres quadrats i cinc milions d’habitants.
Així estem. Hem estat governats pels pitjors pares de família. Per uns tutors que, no disposant de capacitat econòmica, s’han dedicat a comprar als fills la play, l’ipod, la moto, el cotxe esportiu, mentre passen les vacances de Pasqua a la Disney i les d’estiu a Cancún, i ells, els pares, es compraven un apartament a la platja i un iot. En acabar l’estiu, no hi haurà diners per res. Ni per comprar els llibres d’escola. Les lletres del cotxe, del vaixell de plaer, de l’apartament i del pis les amuntonem en un calaix despreocupadament. L’aparell d’ortodòncia que li arregle la dentadura al xiquet, o les ulleres per a la filla que no s’hi veu bé, posposar-ho alegrement un any més… i així tot. Així hem viscut un grapat d’anys mentre la ciutadania (els fills) miràvem cap una altra banda mentre els polítics (els cap de família) cometien els abusos.
Tampoc a nivell general són millors les coses. La quantitat d’aeroports que s’han construït a l’estat espanyol està fora de tota lògica. I els quilòmetres d’AVE és un despropòsit. De la pàgina d’internet d’Adif —l’empresa que gestiona els ferrocarrils espanyols— trauen pit quan asseguren que ‘España se situó como el primer país de Europa y segundo del mundo, tras China, en número de kilómetros de altas prestaciones en explotación, estando incluso por delante de países de gran tradición en este modo de transporte como son Japón y Francia”. S’ha de ser ruc per vanagloriar-se de tindre uns ferrocarrils punters, de primera, i alhora, en els trens regionals o de rodalia —que són la immensa majoria— el govern central solament haja instal·lat el sistema intel·ligent que evite el 80% dels accidents de tren a la comunitat de Madrid. La resta, segons es veu, no és l’estat espanyol. La raó? És un sistema car.
Davant tants desgavells, ens trobem en una nova situació. I més en el cas d’Ontinyent. L’hospital, la rotonda d’accés des de la ronda de circumval·lació a l’avinguda del Comte de Torrefiel, o l’institut de l’estació, són obres que en bona lògica haurien de fer-se sí o sí. Però no. Demanar-ne l’execució sembla ser, ara sí, com tirar aigua al mar. Un contrasentit, veient com es troben les arques públiques.
En aquest punt cal ser conscients que qualsevol retallada (en sanitat, eneducació, en drets socials, laborala…) costarà de recuperar anys i panys. D’ara, del rigor i de la contundència amb què ens neguem que els polítics ens apliquen la tisora, dependrà bona part del legat que deixem als nostres fills. I que quede clar. No és parlar malament del País Valencià, sinó dels que ens han governat.

Última hora. Els recent successos a València i a Ontinyent, amb la Policia Nacional repartint garrot a mansalva, és una circumstància que algú ens haurà d’explicar perquè, sincerament, no ho entenem. Igual que els ciutadans són els enemics de la policia. Sembla que alguna cosa ha canviat i, del canvi, caldrà veure el poder polític i les directrius que dóna. Sorprèn que el responsable policial que va parlar d’enemics continue en el seu lloc de treball. Lamentable i indignant.

Enllaços
Array
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any