16.03.2012 - 06:00
València ja ha entrat de ple en les Falles, que aspiren a ser declarades Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, amb la plantada dels monuments infantils i dels grans, com l’espectacular Leonardo da Vinci de la comissió de na Jordana. La nit del 15 de març és la data màxima per a plantar les desenes de falles perquè el jurat, nomenat per la Junta Central Fallera (JCF), pugui avaluar-les abans de la cremada de Sant Antoni.
Ara, el jurat de la JCF no avalua alguns monuments que, per voluntat pròpia, no volen integrar-se a la junta central perquè no s’avenen amb la rigidesa del protocol, de la despesa desorbitada, de l’estètica homogènia dels ninots o de la religiositat excessiva del programa oficial. Són les anomenades falles alternatives o experimentals, com les d’Arrancapins, Mossèn Sorell-Corona i Plaça de Jesús.
A més a més, hi ha les Falles Populars i Combatives, una proposta de festa autogestionada, fruit de la tasca conjunta d’algunes col·lectivitats de la ciutat de València. En aquest sector alternatiu enguany ha aparegut la primera falla virtual en 3D, anomenada Caga Rita (vídeo). Els impulsors, Acció Cultural del País Valencià, la Societat Coral el Micalet i Ca Revolta, no sols volen ‘revitalitzar les falles, sinó, sobretot, recuperar l’esperit transgressor i crític que és l’element principal de l’autèntic esperit faller’.
Enguany també hi ha reivindicació a la mascletada de la plaça de l’Ajuntament. Cada dia de l’1 al 19 de març hi ha convocada, a les dues del migdia, una xiulada i escridassada a les autoritats per una lluita concreta. Hi ha previst que la convocatòria de demà, dissabte, sigui la més multitudinària.
La cremada, dilluns
El moment culminant de la festa fallera és el dia del patró, sant Josep, el 19 de març. Dilluns a les dues del migdia València viurà, doncs, la darrera mascletada a la plaça de l’Ajuntament i al vespre començarà la cremada, que convertirà les falles en cendra.
Si, històricament, les Falles són la festa major de València, a poc a poc s’han anat expandint per tot el territori valencià i s’han implantat en quasi un centenar de municipis, sobretot de les comarques de l’Horta, de la Ribera (Alta i Baixa), de la Safor, del Camp de Morvedre i de la Costera.
