13.03.2012 - 11:00
El miracle alemany s’ha tornat a repetir. En només tres anys, els teutons han deixat enrere una crisi financera global que fa patir de debò els veïns del sud. El motor de la recuperació han estat les exportacions de productes industrials i el foment de l’ocupació, principalment amb una baixada generalitzada de salaris i els anomenats mini-jobs. A Espanya la taxa d’atur juvenil supera el 46% i Rajoy hi vol posar remei a cop de decret-llei.
El futur: minijobs
Els mini-jobs són contractes de 15h setmanals pagats amb uns 400 euros que tenen molt èxit entre els joves alemanys. És el que Europa recepta a Espanya per posar fre a la desocupació juvenil. Es tracta de feines temporals i tenen mala fama perquè, diuen les joventuts del PSOE, promouen la precarietat laboral. El treballador cotitza a la Seguretat Social però és l’empresa qui ho paga, i les professions que més es presten a aquesta modalitat de contracte són les de cambrer, cuidador d’infants o de persones majors i serveis de neteja de la llar.
Però Rajoy no ha aplicat de moment aquesta fórmula anti-desocupació, ja que l’obligatorietat del salari mínim interprofessional no ho permet. En canvi, practica l’austeritat en els pressupostos i fa polítiques de contenció de la despesa. Tot el contrari de Merkel i el seu antecessor, Gerhard Schröder, que aplicaren polítiques expansives a través de rebaixes fiscals a famílies i empresaris i increment de la inversió pública.
En qualsevol cas, Mariano Rajoy vol seguir l’exemple d’Alemanya. Segons el govern popular, l’estat ha de canviar de model i això no és feina fàcil. La primera mesura ha estat aplicar la legislació laboral germana, que permet reduir la jornada dels treballadors de les plantilles per no haver d’acomiadar-ne cap. A Espanya, però, està més encaminada a abaratir l’acomiadament. El Govern espanyol calcula que el 2012 es destruiran 600.000 llocs de feina, que s’han de sumar als actuals 4.7 milions d’aturats.
La reforma en 5 punts clau
Els populars han basat la seva reforma laboral en cinc punts clau al voltant de l’acomiadament i les ajudes als emprenedors que contractin. La primera mesura és abaratir l’acomiadament: l’improcedent passa de pagar 45 dies per any treballat a 33, i el procedent indemnitzarà el treballador amb 20 dies per any treballat. El decret-llei introdueix dos nous tipus de contractes, un per a joves i l’altra per fomentar el contracte indefinit. També preveu bonificacions que van des dels 3.000 fins als 4.000 euros per als empresaris que augmentin la plantilla. Això sí, els treballadors estaran un any de prova.
Per últim, les empreses que tinguin una baixada en els ingressos (no necessàriament pèrdues) durant tres trimestres consecutius puguin modificar les condicions de salari, torns, jornada laboral i horari dels seus treballadors, com també els permet desvincular-se del conveni col·lectiu. Promou la formació al lloc de feina i permet als joves capitalitzar el 100% de la prestació d’atur si volen crear una empresa.
Els 5 punts clau de la reforma laboral on Prezi
Enllaços
Array
Array
