Llar, amarga llar

  • Tornar a la rutina de la vida diària és el més complicat de tot el periple

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

“Tinc el record que durant dos anys la meva vida va ser genial i aquí tot és sempre el mateix”

Això és el que contesta el Jordi Roca quan se li pregunta per la seva vida després d’un viatge de dos anys. “Però vaig tirant”. Els viatgers amb qui hem parlat coincideixen en què, per moltes inclemències que hagis viscut durant el viatge, el més dur és la tornada a la rutina.

“El primer moment a l’arribar és un descans: estàs a casa teva!” explica la Mireia Puntí, que va voltar 14 mesos pel món amb la seva parella. La Catalina Capellà afegeix “Però després veus que s’ha acabat el somni i que no pots viure sense compromisos, sinó que t’has d’adaptar a la rutina: aixecar-te, treballar, gimnàs i tornar a casa.” I continua la Mireia: “i de seguida penses «avui torno a fer el mateix que ahir?»”

A més a més, alguns en tornar no van trobar la vida on l’havien deixat. Per exemple van haver de buscar una nova feina. Però la majoria de viatgers ja havien decidit que començarien una altra vida. La Mireia Puntí, per exemple, va dedicar un any a convertir els seus diaris de viatge en un llibre. En Xevi Guillaumes i la Montse Viñuelas van casar-se durant la volta al món i pocs mesos després d’arribar, naixia l’Alba.

Tornar-ho a fer

La majoria reconeixen que tornarien a marxar. “És una de les millors decisions que he pres” afirma la Mireia Puntí, perquè “el que aprens del viatge no ho aprens a casa”. També coincideixen en què han canviat com a persones. “Allà estàs tu sola, i has de prendre decisions sense l’ajuda de ningú i és així com t’arribes a conèixer de veritat”.

“T’obre la ment, et fa pensar d’una altra manera i veus com viuen a altres llocs” explica el Jordi Roca, que va viatjar gairebé dos anys sol: “hauria de ser una assignatura de la Universitat”. I la Catalina explica que el viatge els ha permès, a ella i al seu marit, conèixer una altra vida a la de la societat d’aquí: “una vida que ens ha agradat més”. Però en Xevi i la Montse recorden també el que arribes a valorar tot el que tens quan ets fora. El pis els hi va semblar enorme. Poc després, ja ets al mig del cercle de la indesitjada rutina.

Enllaços
Array
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any