Arribar al cim

  • Fins i tot Facebook, Google o Twitter van haver de partir de zero

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

És possible triomfar sent un jove emprenedor digital? Aquesta és la pregunta del milió, i mai millor dit. Si bé és cert que hi ha casos més reeixits que d’altres, l’experiència mostra que sí que es pot triomfar en aquest sector i viure de les invencions pròpies.

Un exemple més que evident de com es possible triomfar en aquest sector es troba a la darrera llista ’40 under 40’ de joves promeses empresarials que publica cada any la revista Fortune i on els emprenedors digitals copsen les primeres posicions. Al capdamunt de la llista apareix Mark Zuckerberg, (27 anys) el creador de la xarxa social Facebook, la fortuna del qual podria superar els 15 mil milions de dòlars, segons la prestigiosa revista alemanya Der Spiegel.

La segona posició del ranking l’ocupa també un jove empresari del sector digital, ‘Larry’ Page (38), cofundador de Google l’any 1997 i actual conseller delegat. La seva fortuna, segons la revista, seria superior a la del propi Zuckerberg i rondaria els 17 mil milions de dòlars. La part alta de la llista la completen més emprenedors digitals com el creador i president executiu de Twitter, Jack Dorsay, en la vuitena posició, l’altre cofundador de Google, Sergei Brin, en la onzena posició, el creador de Spotify, Daniel Ek, en la divuitena, i Marissa Mayer, la vicepresidenta de Google, tancant el top-20.

Per tant, sí que és possible aconseguir l’èxit sent un jove emprenedor digital, la clau està en crear un producte innovador, però que arribi al gran públic. A continuació, una llista d’algunes de les empreses, creades per nois de menys de trenta anys, que han arribat al cim del sector digital seguint aquestes pautes:

Google

Google Inc. és el nom amb que es coneix l’empresa propietària del principal motor de cerques d’Internet: Google. Creada l’any 1997 com a resultat de la tesi doctoral de ‘Larry’ Page i Sergey Brin, dos estudiants de la Universitat de Stanford, està valorada en més de 72 mil milions de dòlars i ingressa uns beneficis anuals de gairebé 12 mil milions de dòlars. Actualment, a banda del cercador, compta amb altres serveis com correu (Gmail), xarxa social (Google+), navegador (Google Chrome) i sistema de mapes i navegació (Google Maps  i Google Latitude), entre d’altres.

Facebook

Facebook es la xarxa social més utilitzada arreu del món. Valorada en 50 mil milions de dòlars segons la revista Fortune, el passat febrer de 2012 comptava amb més de 845 milions d’usuaris registrats i uns beneficis anuals que superaven els 4,27 mil milions de dòlars. El seu creador, Mark Zuckerberg, va originar aquest projecte mentre estava a la Universitat de Harvard, amb només 20 anys, amb l’objectiu de fer quelcom similar a un anuari universitari.

Zynga

Zynga és una empresa americana que s’ha donat a conèixer per programar videojocs per Facebook i iPhone, entre els que destaquen els populars CityVille, FarmVille i Texas Hold’em Poker,  amb més de 215 milions d’usuaris. Fundada l’any 2007 per Mark Pinkus, Zynga va ingressar més de 600 milions de dòlars en 2010.

Twitter

Twitter s’ha convertit en una de les principals xarxes socials del planeta. Creada en 2006 per Jack Dorsay, el passat 2011 va superar els 300 milions d’usuaris. Considerat com el ‘SMS d’Internet’, aquest sistema de microblogging permet escriure missatges, d’un màxim de 140 caràcters, que es publiquen al perfil propi de cada usuari i són visibles per a totes aquelles persones que el segueixen. A dia de març de 2012, es generen més de 300 milions de tweets o missatges diaris i fins a 1,6 bilions de cerques. En només sis anys, Twitter ha aconseguit arribar als 140 milions de dòlars d’ingressos anuals.

Spotify

El cas de Spotify, aplicació de reproducció de música en streaming creada per Daniel Ek en 2006, és força diferent al que hem vist fins al moment. Tot i haver ingressat més de 100 milions d’euros a les discogràfiques durant el passat 2010 i haver-se convertit en la seva segona font d’ingressos, la companyia va mostrar unes pèrdues  de 26’5 milions de lliures (gairebé 30 milions d’euros) aquell mateix any. No obstant això, el seu creador es situa entre els deu joves emprenedors més prometedors i l’aplicació comptava en 2011 amb més de 10 milions d’usuaris, dos dels quals ho eren mitjançant subscripcions premium de pagament.

Enllaços
Array
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any