27.02.2012 - 18:26
El s. XXI és per excel·lència, el segle de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Ha estat durant aquests anys que la majoria de plataformes virtuals i comunicatives han assolit el seu màxim desenvolupament i apogeu. En conseqüència, la societat ha necessitat establir mecanismes que permetin integrar i assimilar aquests canvis. És el cas del conjunt de nous mots relatius a l’àmbit virtual que han aparegut darrerament. Aquest vocabulari intenta conceptualitzar i designar una nova realitat social que abans no existia. Com ara, el popular terme “2.0”. Però, què significa?
Segons els autors del llibre “Web 2.0”, Antonio Fumero i Genís Roca, el terme 2.0 fa referència a aquells emplaçaments, eines i plataformes d’Internet que permeten als usuaris compartir, produir i modificar els seus continguts, presentació o forma. En definitiva, que donen a l’usuari la possibilitat d’interctuar amb ells, i fins i tot, de controlar-ne les base de dades sobre les quals es sustenten.
Amb tot, és la joventut qui acostuma a estar a l’avantguarda d’aquestes utilitats, de manera que popularment aquesta qualitat s’ha assimilat amb la condició de jove. Tanmateix, existeixen plataformes de tota mena (personals, professionals, de georeferenciació…) també emprades pels adults. D’aquesta manera, l’anomenada “bretxa digital”, que tant alarma als sociòlegs, cada cop es veuria més minvada.
Per exemple, segons el motor cercador Alexa, els percentatges d’ús de Facebook, Twitter, Foursquare i Blogger són similars entre joves i adults; en canvi, les plataformes Tuenti, Myspace, Fotolog i WordPress són més populars entre la joventut. Finalment, Latafanera, Linkedin i Menéame tenen més èxit entre el públic adult.
D’altra banda, s’observa que els recursos 2.0 són molts i variats, però es poden classificar genèricament en tres grans grups: xarxes socials, blocs, i repositoris informals. Per conèixer el significat de cadascun d’aquests termes, i l’oferta disponible a la xarxa en relació amb ells, visualitzeu la següent presentació:
En definitiva, un camp farcit de recursos emergents que alguns experts en la matèria, com ara el professor de la Universitat Pompeu Fabra i expert en Documentació Digital i Comunicació Interactiva, Lluís Codina, consideren que evolucionarà en l’anomenada “Web 3.0”. Aquest concepte hauria de permetre una major vinculació entre les bases de dades existents a la xarxa, i la seva presència en més suports (telefonia mòbil, electrodomèstics, automòbils…). Una aposta de futur que encara no està definida, però amb expectatives que es produeixi.
Enllaços
Array
Array
