Rialles a la xarxa

Fins ara, quan teníeu una mala experiència teníeu dues opcions: una, plorar sols a casa i, dos, enfadar-vos amb-el-maleït-culpable que us causava el problema (o, com a molt, desitjar-li silenciosament l’infern). Però a l’era digital ha canviat fins i tot això. Darrerament, Internet s’ha poblat de molts webs on les desgràcies de la gent o els “fails” dels usuaris són els protagonistes. 

“TQD” és l’abreviació de tenía que decirlo, una de les multiplataformes on l’usuari pot explicar les seves penúries i deixar que les jutgi la gent. Amb un clic, l’internauta es pronuncia: “No n’hi ha per tant!”, “tens raó!” o “quina tonteria!”.

Asco de vida, és el lloc idoni on l’usuari es pot desfogar mentre aprofita l’anonimat de la xarxa. Pot criticar la típica nòvia pesada, el regal espantós que li han fet els pares, la veïna tafanera o la funcionària de la seguretat social que es pronuncia amb monosíl·labs. Tot s’hi val.

Visto en facebook, un web que s’alimenta de captures de pantalla molt cruels. I és que, a vegades, els nostres amics (o no-amics) poden escriure autèntiques barbaritats en públic, a les xarxes socials. Entre la humiliació i l’humor, diuen, hi ha un pas.

I, com no, a Youtube es pot trobar tot un catàleg de vídeos graciosos, alguns d’ells espontanis i uns altres més preparats, però que ens provoquen la mateixa reacció a tots. Des de Cetrencada hem fet una petita compilació d’alguns dels nostres preferits.

Indiescabreados: la biblia de l’anti-modernisme

Fins que van arribar ells, Barcelona era la ciutat de la “pau indie”. Gent guapa, cosmopolitisme i grups de música amb noms estranys. Tot era modern i ningú deia res. Fins el dia que van arribar ells per (im)posar el desordre més diví. Irreverents com només ells saben, el compte de Twitter de @indiescabreados ha autentificat el que és CRIDAR al web. L’Ángel (26) i el Dani (26) són els dos responsables que hi ha darrere d’aquest Craig Nicholls tuitaire. De la seva identitat, se’n sap ben poc. Que són de Barcelona i que ara es deixen veure esporàdicament com discjòqueis a la  sala Becool de Barcelona. Que han fitxat per Indiespot, un dels blogs de moda de música independent, i que odien a Pablo Alborán. Poc més. Tot i així, més d’11.000 fidedignes segueixen a diari les seves piulades.  Van dir que en arribar als 10.000 pararien, però ni de broma. De la seva professió “real” prefereixen no parlar-ne. I sí. Tenen cara i ulls, però “si algú ens vol veure, ja ens vindrà a veure”.

– Us heu convertit en tot un fenomen a la xarxa. Quina és la fórmula secreta?

– Ángel: Escriure qualsevol cosa que se’ns passi pel cap sense pensar en les conseqüències,  un punt de mala llet i un mínim de coneixement musical.

– Dani: i CRIDAR-HO.

– Si per cada piulada us donessin diners, ara mateix serieu rics. Creieu que la gent necessitava algú que rigués sense remordiments de tots els modernismes?

– Ángel: La gent necessitava algú que digués la veritat. Ja n’hi ha prou de tant amiguisme i “jijijaja” al món “indie”. Bé, el cas és que la major part les nostres piulades són en broma, però n’hi ha d’altres que les diem amb tota la sinceritat del món. Si ningú troba la diferencia entre aquests tipus de piulades és que ho estem fent decentment bé.

– Sembla que odieu tota la música popular, però alguna cosa us ha d’agradar. Dieu un grup actual que admireu.

– Ángel: Escoltem molta música. Els nostres Ipods i Spotify Premiums estan saturats. Però si hagués d’escollir només un grup no actual seria Oasis. I actual, The Horrors.

– Dani: Ara mateix m’agraden molt Twin Shadow i Destroyer, però al pedestal tinc a Arcade Fire. També comparteixo lo de The Horrors.

– I nacional?

– Ángel: Mujeres i El Columpio Asesino.

– Dani: Joe Crepúsculo i Antònia Font.

– Posats a criticar. Quin atac heu gaudit més?

– Ángel: El tema de les mariscades de Lori Meyers. També gaudim molt criticant Love Of Lesbian perquè les seves fans se’ns tiren al coll.

– Dani: I tot i que érem espectadors i només enredàvem, vam riure molt amb la batussa entre els organitzadors del Primavera Sound i del Festival Internacional de Benicàssim (FIB) .

– En alguna de les ofensives heu sentit que “havíeu de parar”. Mai no us fan pena?

– Dani: El Guille Mostaza i els Lori Meyers ens cauen força bé. Tampoc ens passem tant com per sentir llàstima. Bé, amb Manos de Topo alguna vegada sí, però són uns “cracks” i s’ho prenen tal i com és: humor.

– Ángel: Amb Russian Red es un tipus d’amor impossible…

– En què us baseu per atacar a algú? És que s’ho busquen?

– Ángel: No ataquem. Simplement portem la veu del que seria un “indie cabreado”. A més de fer les nostres tonteries i les nostres seccions com “Adivina la canción de Jota” o els “OutfitCabreado”. 

– Algú intocable que mai seria una víctima vostre.

Ángel: No hi ha ningú intocable. No descartem, fins i tot, ser víctimes de nosaltres mateixos. 

– Si anéssiu un festival seria…

– Ángel: De moment només estem confirmats pel Primavera Sound.

– Dani: Definitivament Primavera Sound. Tenim un festival collonut a Barcelona. 

– Heu portat molt en secret això de ser “indiescabreados”? Digueu-nos coses sobre la vostra identitat.

– Dani: Mentre menys coses es sàpiguen de nosaltres millor. L’anonimat és la glòria!

– Aquest “boom” a la xarxa era esperat?

– Ángel: No esperàvem res, ha sigut com una bola de neu que s’ha fet gran amb els articles a Indiespot, Miniguide  i finalment amb les sessions com a discjòqueis en discoteques.

– No sou l’únic compte a Twitter d’aquest estil. Podem parlar ja d’un nou gènere humorístic a les xarxes socials?

– Dani: Potser si. I al Cèsar el que és del Cèsar; nosaltres vam començar amb la idea de ser uns @masaenfurecida (compte de Twitter que es burla de situacions quotidianes) del món “indie”. Però és impossible seguir aquestes pàutes en l’àmbit musical i ens vam distanciar molt. Ara gairebé només compartim les majúscules. De tota manera, sigui qui sigui @masaenfurecida, és un geni de l’humor negre i el seu número de seguidors ho demostra.

– Sempre esteu al peu del canó. Mai teniu crisis de creativitat?

– Dani: Si no piulem durant un temps s’acaba el problema. Nosaltres depenem molt dels temes d’actualitat “indies”.

– PER QUÈ HO ESCRIVIU TOT EN MAJÚSCULES?

– Dani: Perquè escriure en majúscules a Internet es considera CRIDAR. I això és precisament el que fem.

– Heu posat de moda les paraules ‘mainstream’, ‘casual’, ‘fetén’. Sentiu que heu contribuït a la lingüística del país?

– Dani: No.

– Ángel: No, simplement rescatem paraules ràncies i les convertim en ‘vintage’.

– Què hi guanyeu amb tot això?

– Ángel: De moment, seguidors.

– Dani: Demà, el món.

– I ara arriba la era de ‘Facebook’. Què preteneu amb això? Què ens espera?

– Ángel: Fer publicitat de les nostres sessions com a discjòqueis.

Enllaços
Array
Array