Les aventures de Tintín: el secret de l’Unicorn

  • Globus d'Or a la Millor Pel·lícula d'Animació


Redacció

08.02.2012 - 16:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Traduïda a més de 70 idiomes, ‘Les aventures de Tintín’ escrites i il·lustrades pel belga Georges Remi (sota el seu pseudònim d’Hergé) són tot una referència de la història del còmic. El seu protagonista, un intrèpid reporter de curiós tupé, anomenat Tintín (creat en 1929), ha viscut emocionants aventures per tot el món al llarg de 24 àlbums. No és estrany, doncs, que amb la seua popularitat, el personatge fera un bot de les vinyetes al món del cel·luloide. Primer amb una poc coneguda cinta ‘stop-motion’ i després amb una producció franco-belga (que va arribar a tindre una seqüela), amb actors de carn i ossos, i finalment amb films i sèries animades per al mercat domèstic, fins que ens ha arribat aquesta gran superproducció d’Spielberg, ‘Les aventures de Tintín. El secret de l’Unicorn’, en la qual el jove periodista Tintín (Jamie Bell) i el seu lleial gos Milú descobreixen per casualitat un centenari misteri amagat en la maqueta d’un vaixell batejat com ‘L’Unicorn’. A partir d’ací podrem acompanyar i somiar amb les aventures que mamprendrà l’intrèpid reporter, la seua inseparable mascota, junt a un memorable Haddock i uns bessons Hernández i Fernández maldestres però altament creïbles.

Trenta anys han passat des que Steven Spielberg descobrira per casualitat l’obra d’Hergé i es convertira a l’instant en un apassionat de les aventures de Tintín. I finalment ha pogut portar aquest mític personatge a la gran pantalla. És la primera entrega d’una ambiciosa trilogia a dos mans entre Spielberg i Peter Jackson i unifica les històries de ‘El Cranc de las Pinces d’Or’, ‘El Secret de l’Unicorn’ i ‘El tresor de Rackham el Roig’, escrites per Hergé.

Des del seus esplèndids crèdits inicials fins a l’últim pla, el film ens mostra el potencial d’imaginació i una inventiva visual increïble. Cadascuna de les escenes d’acció ens mostra una elaboradíssima planificació endiabladament frenètica i esbojarrada.

Hergé estaria orgullós d’aquesta pel·lícula i pensem que els ‘tintinèfils’, els ocasionals i els acèrrims, quedaran satisfets. Tintín tornarà amb més films i esperem que siguen paregudes a aquesta. L’Utiye us ofereix la possibilitat de veure-la en valencià. I recordeu que amb el carnet d’estudiant de la Universitat de València teniu l’entrada gratuïta.

Recomanem