Notícies
Dimarts 31.01.2012 11:30
Autor/s: Estefania Molina, Marc Mosull, Joëlle Philippe
3.000 anys abans de Crist
El vegeteranisme i el veganisme són dues pràctiques mil·lenàries que van des de la prehistòria fins als nostres dies
No és una moda inventada al segle XXI. Els orígens de les pràctiques vegetarianes i veganes es remunten fins a trenta segles abans del naixement de Crist; és a dir, que ja existien en el nostre planeta fa més de 3.000 anys. Va ser el Jainisme, una antiga religió índia basada en els postulats de compassió cap a la vida i no-violència, el precursor d’aquestes pràctiques alimentàries. Tanmateix, el seu màxim apogeu no es va assolir fins a finals del s. XIX, inicis del XX; període que va permetre la seva institucionalització i creixement en importància. Però quin ha estat la trajectòria històrica que han seguit vegeterianisme i veganisme, que ha permès la seva continuïtat fins als nostres dies?
Cronologia vegeterianisme
Més informació sobre aquest reportatge
- I tu, què menges?: Joves barcelonins ens expliquen la seva experiència i us presentem la oferta de productes
- Vegetarianisme, trencant prejudicis: Coneixent els tipus de vegetarians
Desmentint mites
Els prejudicis envers la dieta vegetariana són molts, per això volem desmentir aquests mites. S’acostuma a creure que la persona vegetariana només menja verdures però en realitat, hi ha una àmplia gamma d’aliments que poden consumir com els cereals (pa, pasta), les verdures i les hortalisses, les fruites i els fruits secs, els llegums i les llavors, els greixos vegetals (margarines i olis).
A més, qualsevol persona (nens, embarassades, prims i grassos) pot dur a terme aquesta dieta ja que aquests aliments tenen els nutrients, vitamines, proteïnes i hidrats de carboni necessaris per a l’organisme. Se sol fer especial èmfasi en les proteïnes, ja que sempre s’ha cregut que provenien essencialment de la carn però per exemple, els llegums com ara les llenties contenen proteïnes i també una gran varietat de cereals poc corrents en l’alimentació estàndard però perfectament comestibles com el fajol, la civada o la quinoa. A més, els ovo-lacto-vegetarians sí consumeixen productes derivats de la llet i ous, ambdós fonts de proteïna.
Pel que fa als complements alimentaris, no hi ha realment consens. En general, no s’ha de prendre cap complement, simplement cal assegurar-se una dieta vegetariana equilibrada. Alguns experts, però, insisteixen en la necessitat de prendre vitamina B12, bàsica per al metabolisme. Aquesta vitamina s’obté bàsicament de la carn, la llet i els ous, però es poden menjar cereals o barres d’energia enfortides. És important sobretot en la dieta vegana, que no inclou cap tipus de producte que provingui dels animals (no menja ni ous ni làctics).
En general, es creu que és car, però la carn també és un producte car. Tot depèn de la dieta que es tria fer, però els cereals són els aliments bàsics per a tota dieta i normalment els més barats. D’altra banda, és cert que certs ingredients més excepcionals que es troben en botigues especialitzades com el tofu o les hamburgueses vegetals sí que són més cars.
