31.01.2012 - 10:10
Les malalties mentals es convertiran en les més comunes a la societat en el segle XXI , segons l’Organització Mundial de la Salut. Per aquest motiu, la psicologia es veu constantment forçada a descobrir i desenvolupar noves formes terapèutiques. Una d’elles és la cinemateràpia. S’acostuma a entrar a una sala de cinema per qüestions relacionades amb l’entreteniment o el plaer, però aquesta tècnica aprofita el poder curatiu del cinema i les sèries de televisió.
La cinemateràpia actua com a complement d’altres tipus de tractaments psicològics. La majoria de patologies són susceptibles de ser acompanyades de pel·lícules o sèries per tal de generar profit. No existeix un perfil definit del pacient que se sotmet a aquesta teràpia però sí alguns paràmetres comuns. Consulta la presentació de la barra lateral per saber-ne més.
El principal expert en el tema, el professor i psicòleg Jaime Burque, responsable de la consulta Hodsong & Burque (A Coruña), afirma que, a través de la identificació personal o la reflexió, els films provoquen nombrosos beneficis terapèutics. A continuació es destaquen els més importants:
– La intensitat narrativa: Els llargmetratges acostumen a condensar un gran número d’històries i emocions en un lapse de temps molt curt i que, en moltes ocasions, equival a la durada mitjana d’una teràpia convencional.
– La funció d’aprenentatge: Els films són capaços d’estimular la lògica –a través de l’argument-, i la lingüística –mitjançant els diàlegs-.
– La varietat de gèneres: Les característiques de cada gènere cinematogràfic ajuden a tractar les diferents patologies concretes que el pacient presenti.
Una senzilla forma d’entendre què és la cinemateràpia és aquest gràfic que presenta les paraules clau d’aquesta forma de psicologia.
Enllaços
Array
Array
