30.01.2012 - 12:15
Sóc mestra i crec que no haig de justificar a ningú ni el meu sou ni les meues vacances. Crec que complisc amb la meua responsabilitat amb dignitat i la cara ben alta, com la majoria de les persones.
Sóc mestra, però també sóc ciutadana. I si com a mestra estic indignada, com a ciutadana estic en ‘peu de guerra’. I com a ciutadana exigisc i reclame als governants que no desmantellen els servicis públics.
Els servicis públics són la raó de ser dels nostres governs. La població els encarrega que gestione els servicis públics: si no ho han de fer, que dimitisquen.
Els ciutadans tenim el dret i el deure d’exigir als nostres governants que facen un bon ús dels diners que paguem en concepte d’impostos, i si han malbaratat els impostos de tots, que donen comptes davant els tribunals i davant els ciutadans.
Ens diuen que devem millions… perdoneu, però jo no dec res a ningú. Ni al banc, ni al govern, ni a ningú. I pague rigorosament els meus impostos cada any. I faig hores extra sense cobrar-ne cap des de en fa 30.
Senyors polítics que tireu al carrer metges, investigadors i mestres fonamentals per al progrés de la societat: esteu atracant la societat, esteu furtant el futur dels nostres joves.
Treballadors i treballadores de la sanitat, de l’educació, dels serveis socials, del sistema judicial, de la investigació científica, de bombers, de la policia, de correus… treballadors dels sector públic, que cada dia doneu el millor de vosaltres per aconseguir que les coses continuen funcionant en aquest país de pandereta: teniu a les vostres mans la resposta. Qui ens agredeix, qui vol acabar amb els servicis públics és el govern i el sistema neoliberal que ens imposa la seua llei. I és a aquest sistema al que cal plantar cara.
La nostra lluita ha d’anar, colze a colze, a buscar alternatives que eviten que els servicis públics retrocedisquen un pam. Els servicis públics són els únics que poden garantir respostes a les necessitats de tots els ciutadans i ciutadanes, rics o pobres. A tots.
De la resposta de tots nosaltres, juntament amb la dels usuaris, la població, depén la subsistència i el manteniment del nostre benestar.
Que cobrarem menys cal que ho tinguem tots clar. Tots cobrarem menys, i açò només ha fet que començar. Davant aquesta perspectiva tenim dues opcions:
1- Deixar que tot se’n vaja a fer la….
2- O sostenir entre tots i totes la xarxa de servicis públics. Com?
* Seguir treballant amb la satisfacció de veure que som capaços de mantenir un sistema públic que va costar molt d’alçar i de tirar endavant.
* Reduint l’horari de treball i sou per poder repartir el treball entre els desocuats dels diferents sectors. Això comporta reducció de l’atur. Primer passet. El tema d’austeritat ha arribat ja i continuarà, repartim o no repartim. Però repartint, a més de ser solidaris ens evitarem conflictivitat social.
* Posar els nostres diners en bancs ètics, que no especulen en el mercat amb els nostres diners.
* Boicotejar els causants dels grans dispendis que han ensorrat el nostre País Valencià: Terra Mítica, Fórmula 1, Copa Amèrica, Ciutat de la Llum, Ciutat de les Ciències…
Però ací no acaba el tema. Seguim. Cal exigir al govern que complisca les seues obligacions:
* Depuració de responsabilitats de les grans despeses que han deixat endeutat el govern.
* Màxima austeritat en el sistema de govern i en les duplicitats de càrrecs i funcions (diguem-ne, com a exemple, les diputacions).
* Impostos que equilibren la riquesa, fent pagar més a qui més té i augmentant els impostos en general per poder donar els servicis a tota la població.
* Reducció dràstica de tota subvenció als organismes privats mentre els públics no estiguen equipats.
* Afavorir amb les normatives el funcionament de la xicoteta i mitjana empresa que és la que realment soluciona l’atur i la vida de la majoria de les famílies. (I podeu veure ací el tema de la llibertat horària que ofega els xicotets negocis…).
I l’empresariat privat que faça la seua faena, que prenga la iniciativa, i tire endavant projectes. Perquè si caem al precipici, hi caurem tots.
Per acatar les lleis del mercat no ens fa falta cap govern. El govern ha de defensar els interessos de la societat.
‘SEÑORAS Y SEÑORES: ESTO ES UN ATRACO!!!’
Ens podem quedar defensant el nostre corralet, cecs, sords i muts, a terra de panxa en avall, i esperar que es desfaça tot.
O podem plantar cara, colze a colze, i intentar salvar el millor que tenim: un sistema social que dóna resposta a tots en les seues necessitats: ELS NOSTRES SERVICIS PÚBLICS.
ELS SERVICIS PÚBLICS SOM TOTS I TOTES.
