El Regne Unit comença a estudiar la sortida d’Escòcia

  • Els primers ministres de Gal·les i del Nord d'Irlanda analitzen el futur parlament de Westminster · La BBC publica una anàlisi sobre les opcions d'Escòcia com a estat

VilaWeb
Redacció
15.01.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La normalitat amb què la premsa britànica tracta la possible independència d’Escòcia ja no és notícia. Però la centralitat que aquesta qüestió ha assolit aquests darrers dies ha fet que el Regne Unit es comenci a preguntar què passarà el dia que Escòcia abandoni el parlament de Westminster. Prova d’això són algunes de les informacions publicades a la premsa anglesa aquest cap de setmana. D’una banda, el Guardian ha recollit la mirada dels primers ministres de Gal·les i del Nord d’Irlanda –cap d’ells independentista–, que avisen que una sortida d’Escòcia obligaria a reconsiderar el pes de cada territori en el parlament Westminster, car la majoria anglesa seria encara més atordidora. I, de l’altra, la BBC analitza els reptes d’Escòcia un cop assolida la independència i les virtuts i opcions de ser un estat petit.

‘Si Escòcia se’n va…’

‘Si Escòcia se’n va, el Regne Unit tindrà cinc milions d’habitants menys’, diu el primer ministre gal·lès, Carwyn Jones, que afegeix: ‘No podríem continuar amb el repartiment com abans perquè aleshores hi hauria a Londres un parlament de 550 diputats, 510 dels quals anglesos’. Jones, laborista, prefereix que Escòcia romangui al Regne Unit, igual que el seu homòleg del  del Nord d’Irlanda, Peter Robinson, unionista. Però cap dels dos no descarta en cap cas la sortida d’Escòcia i, evidentment, la respecta. ‘Quan això passi’, diu Jones, ‘caldrà fer una convenció per parlar del nou Regne Unit amb Anglaterra, Gal·les i el Nord d’Irlanda i per pactar el pes de cada nació del Regne’.

BBC: ‘Petit és bonic?

Per la seva banda, l’analista de la BBC, Kirsty Hughes, fa una anàlisi tècnica i econòmica de la independència d’Escòcia titulat ‘Small is beatiful?’ i explica que el nou estat té tindrà tres opcions per encaixar a Europa: esdevenir membre de la Unió Europea assumint l’euro, ser membre de la Unió Europea sense l’euro o seguir els passos de Noruega i mantenir-se’n al marge, però formant part de l’anomenat espai econòmic europeu. La mida de l’estat? ‘Es pot aprendre molt de les experiències d’estats de mida semblants a Escòcia com Dinamarca, Finlàndia, Irlanda i Eslovàquia’, diu, i afegeix que la Unió Europea ha estat sempre ‘molt creativa a l’hora d’acollir noves constitucions noves, com ho demostra la gestió feta per als casos de l’Alemanya Oriental i Xipre’.

Quan es farà el referèndum? Quinze preguntes i respostes

Aquesta setmana hi ha hagut manifestacions, en bona part contraposades, sobre el referèndum d’independència d’Escòcia. D’una banda, el primer ministre britànic, David Cameron, va anunciar dilluns que acceptava un referèndum vinculant, però amb una sèrie de condicions sobre la forma, el calendari i la pregunta de la consulta. D’una altra, el primer ministre escocès, Alex Salmond, va fer pública la intenció del seu govern de fer el referèndum la tardor del 2014. I Cameron va demanar després a Salmond de negociar les condicions del referèndum.

En aquest article provem d’aclarir l’estat del debat a Escòcia i al Regne Unit amb quinze preguntes i respostes.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any