Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dimecres  04.01.2012  23:12

Autor/s: Joan Sanchis i Muñoz, estudiant d’Economia a la Universitat de València

La Generalitat Valenciana en fallida tècnica

Men?ame
 

Fa temps que venim sabent de la mala situació financera que pateixen les arques públiques valencianes. La situació ha arribat ja a un punt de no retorn. Segons publicava hui El País, el govern espanyol hauria hagut d'intercedir per a resoldre el retard en el pagament d’un deute de 123 milions d’euros amb el Deustche Bank.
Tot sembla que el govern espanyol hauria aconseguit que un altra entitat financera (desconeguda) refinançara el deute davant la incapacitat de pagament per part de la Generalitat Valenciana. És la gota que ha fet vessar el got d’una situació que és delicada des de fa mesos.

Les causes del punt en què ens trobem són fonamentalment dos:

· Mala gestió del govern de la Generalitat: És evident que s’han malbaratat recursos sense cap tipus de mirament. En els últims anys els 'grans esdeveniments' eixien de sota les pedres, i el retorn econòmic no era ni molt menys el que es publicitava; i a això cal afegir els sobrecostos i la corrupció. S’han gastat diners en sectors ara enfonsats com l’habitatge, o en despesa totalment supèrflua. S’han dut a terme polítiques econòmiques totalment equivocades, com l’exempció de l’impost de patrimoni. Tot aquest conjunt de factors i d’altres aliens, com l’augment de població, han generat una economia vulnerable, que ha assolit a més un volum de deute auto-generat per la pròpia mala gestió. Les factures segueixen als calaixos, i la situació no anirà a millor.

· Sistema de finançament deficient i altres problemes estructurals: El problema --quantitativament-- no és tant el malbaratament i la mala gestió com els problemes estructurals que té l’economia del nostre país. Ara mateix, el model de finançament que ens marca l’estat espanyol, a banda de no tindre en compte la població real del país, ens suposa un espoli fiscals que alguns estudis han xifrat al voltant del 7% del Producte Interior Brut anual. Això implica que dels nostres propis recursos, un 7% va a parar tots els anys a Madrid. Altres comunitats autònomes, tot i tindre major renda per càpita, tenen superàvit fiscal, i per tant ens trobem en una situació d’alienació dels nostres recursos propis que limita la nostra capacitat econòmica. Per altra banda, patim els efectes d’estar al capdavant dels territoris amb major volum d’economia submergida i d’un sistema impositiu inadequat (exempció impost de patrimoni o deduccions fiscals per habitatge).

Si al segon factor afegim la vulnerabilitat de l’economia valenciana i la mala gestió dels polítics que ens han governat, el quadre econòmic queda bastant clar. No obstant, cal puntualitzar que la mala gestió política és un factor important, però no determinant quantitativament. El problema és més de base.