25.12.2011 - 11:48
El primer ministre rus, Vladímir Putin, ha respost aquest matí a través del seu portaveu a les manifestacions d’ahir i les denúncies de frau electoral i peticions de dimissió. El portaveu de Putin ha dit que el primer ministre ‘té el suport de la majoria dels russos’ i que, per tant, ‘les protestes no són representatives’. Però el cert és que la pressió sobre Putin és més forta que mai i també és cert que ahir l’oposició va fer la demostració de força més gran d’ençà que Putin governa.
Per si no fos poc, ahir, després de la multitudinària manifestació a Moscou que va aplegar desenes de milers de ciutadans d’edats i ideologies diverses (vídeo), l’ex-líder de la Unió Soviètica i premi Nobel de la Pau, Mihaïl Gorbatxov, va demanar a Putin que dimitís de manera immediata. Per Gorbatxov, en una entrevista a la ràdio russa, Putin ja ha governat massa: ‘dos mandats com a president i un com a primer ministre; li aconsello que plegui immediatament’. Amb aquestes paraules, la implicació de Gorbatxov en les denúncies de frau electoral i en contra del règim de Putin ha esdevingut més directa que mai. L’ex-líder de la Unió Soviètica no cap càrrec a Rússia però gaudeix de gran reconeixement internacional.
Poques hores abans d’aquestes decalracions, desenes de milers de russos s’havien manifestat de nou a les principals ciutats russes. La concentració més nombrosa fou a Moscou, on segons els organitzadors s’hi van aplegar 120.000 manifestants (30.000 segons la policia). La majoria de concentracions es van organitzar a través de les xarxes socials, igual com es va fer el 10 de desembre passat, en la primera gran protesta contra el govern de Putin, feta una setmana després de les eleccions.
Aquell dia quaranta mil ciutadans ja es van manifestar a Moscou, amb el lema ‘Per unes eleccions netes’. Militants de totes les tendències polítiques, apolítics i indignats van desafiar un important desplegament policíac i es van unir amb el denominador comú de sentir-se estafats pels tripijocs polítics de Putin i la seva formació, Rússia Unida. Des de les eleccions, en què el delfí de Putin, el president sortint Dimitri Medvédev, va aconseguir la victòria al parlament, s’han detingut més de mil persones que protestaven per suposats casos de frau electoral i amenaces, sobretot a Moscou i Sant Petersburg.
La marxa d’ahir fou encara més nombrosa que la del dia 10, i va omplir l’avinguda Sàkharov. La pròxima manifestació, d’aquí a algunes setmanes, és prevista davant del mateix Kremlin. Els manifestants van rebre el suport del mateix Gorbatxòv, del campió d’escacs Gari Kaspàrov, i de l’escriptor Boris Gorbatov, entre d’altres personalitats. S’hi van sentir consignes en contra del govern, de Putin i de Medvédev, acusant-los de mentiders i antidemocràtics. El Kremlin havia intentat calmar les protestes amb una reforma de la llei electoral per rebaixar el control de l’estat sobre l’escrutini electoral, però l’oposició va refusar l’oferta.
El Kremlin promet una nova llei de partits
De fet, ahir va comparèixer la portaveu del Kremlin, Natalia Timakova, just després de la manifestació, per explicar que el govern posaria en marxa un procediment simplificat per registrar nous partits polítics quan entrés en vigor la corresponent llei i no a partir del 2013, com s’havia indicat prèviament. ‘Un cop el projecte de llei superi els tràmits a la Duma i el Consell de la Federació (cambres baixa i alta del Parlament), i esperem que sigui bastant ràpid, el president el signarà i els partits podran registrar-se d’acord amb el nou procediment’, va dir. I va afegir que s’espera que gràcies a aquesta nova llei el nombre de partits augmenti a Rússia en un futur molt pròxim. El president rus, Dimitri Medvédev, ha enviat al Parlament nacional un projecte de llei que estableix que un partit polític ha de tenir un mínim de 500 militants, respecte dels 50.000 exigits actualment. També es deroga el requisit d’un número mínim de membres de les delegacions regionals que s’han de constituir com a mínim en la meitat dels ens federats russos.
Les primeres reaccions dels manifestants fetes a les xarxes socials van refusar aquest nou intent de les autoritats de calmar els ànims. Al carrer els manifestants van demanar directament la dimissió de la Comissió Electoral després de les nombroses irregularitats de les eleccions del 4 de desembre. Aleshores el partit del primer ministre rus, Vladímir Putin, va aconseguir conservar la majoria absoluta a la Duma amb 238 diputats, 12 més dels necessaris per arribar a la majoria (226), segons els resultats oficials definitius de les eleccions. Amb tot, el partit del Kremlin va perdre 77 escons respecte als últims comicis legislatius, i no tindrà la majoria constitucional. La mateixa Comissió dels Drets Humans de la presidència russa ha recomanat l’anul·lació dels resultats dels comicis, però aquest organisme és purament consultiu i fins ara ha estat ignorat sistemàticament pel govern.
L’oposició demana l’anul·lació dels resultats electorals i la dimissió de Putin i del director de la Comissió Central Electoral. També es reclama l’alliberament dels presos polítics i els detinguts, i s’exigeix a les autoritats que investiguin les irregularitats i falsificacions detectades per observadors electorals (com els de l’OSCE). El diari Gazeta i l’ONG Golos, precisament, mantenen un mapa interactiu on apareixen milers de denúncies. Es tracta d’una onada de protestes sense precedents a Rússia, impulsada per les xarxes socials d’internet, i molt heterogènia.
