02.12.2011 - 09:22
Finalment, en la reunió del consell de ministres d’avui no s’ha debatut el reglament de la Comissió de Propietat Intel·lectual, o ‘llei Sinde’. El portaveu del govern, José Blanco, ha dit que la qüestió no s’ha debatut i ‘ha quedat damunt la taula, sense acord’. El desenvolupament de la controvertida i polèmica llei, contestada per gurus digitals i per un dictamen del Consell General del Poder Judicial espanyol, es deixa doncs al govern encapçalat per Mariano Rajoy.
Sentència del Tribunal de la UE
L’anunci de Blanco ha sorprès perquè abans del consell d’avui el ministre de la Presidència, Ramón Jáuregui, havia dit que s’aprovaria arran d’un acord amb el Partit Popular per a tirar endavant aquesta polèmica llei contra les descàrregues de continguts protegits per drets d’autor. Les paraules de Jáuregui havien tornat a encendre la xarxa, amb protestes de blocaires, periodistes, usuaris, professionals i creadors d’internet.
El govern espanyol en funcions ja va ajornar la setmana passada l’aprovació del reglament. Justament la setmana passada el Tribunal de Justícia europeu va dir (veredicte, pdf) que filtrar la navegació vulnerava els drets fonamentals dels clients, com ‘la protecció de dades de caràcter personal i la privacitat o la llibertat de rebre o comunicar informacions’, i que infringia també els de les empreses.
Els jutges recorden que aquests drets són protegits per la Carta dels Drets Fonamentals de la UE i que són més importants que no pas la protecció del copyright i de les societats de drets d’autor, com la SGAE.
Cap govern ni cap jutge de la UE no pot obligar un proveïdor de connexió a internet a vigilar quins arxius s’intercanvien els seus clients a través de les xarxes P2P (o ‘peer to peer’). La justícia europea ha resolt així el plet entre la teleoperadora belga Scarlet i la societat de gestió dels drets d’autor SABAM (l’equivalent belga de la SGAE). Disconforme amb la sentència d’un jutge de Brussel·les que obligava Scarlet a supervisar els seus clients, la proveïdora d’internet va presentar un recurs al tribunal de Luxemburg.
I aquest tribunal ha sentenciat que forçar les operadores a vigilar els internautes implicava ‘vulnerar substancialment la llibertat d’empresa, perquè obliga a establir un sistema informàtic complex, costós, permanent i exclusivament a càrrec seu’. A més, ‘també pot vulnerar els drets fonamentals dels seus clients, com el de protecció de dades de caràcter personal i la llibertat de rebre o de comunicar informacions’.
La justícia europea considera, així mateix, que ‘es pot vulnerar la llibertat d’informació, perquè hi ha el perill que les operadores no distingeixin prou bé entre continguts lícits i il·lícits i puguin blocar comunicacions de contingut lícit’. Finalment, proclama que ‘la filtració de totes les comunicacions electròniques, que s’aplica indistintament i amb caràcter preventiu’, és incompatible amb els drets protegits per la Carta dels Drets Fonamentals de la UE.
