Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dimarts  29.11.2011  18:27

Autor/s: Joan Guerola

Una planta de tractament de residus animals al cor de la Vall d’Albaida

Men?ame
 

Si la sol·licitud d'instal·lació d'una planta de tractament de residus animals s’ha conegut fa molt poc de temps, digues-li uns dies o unes setmanes, per la majoria dels veïns de la Pobla del Duc, això vol dir que sí que hi havia veïns que ho coneixien, o siga els altres que no formaven part de la majoria, i entre aquests, l’alcalde i els membres del seu equip de govern. Això, primer que res, vol dir que són uns embaucadors: gent que va a enganyar. No sols això, sinó que sembla ser que ja disposaven d'informes demanats per l'ajuntament. Els de la Generalitat, també, quins altres, vaja quins uns!

Després que no vinguen als pobles amb els seus savis a donare lliçons d’ecologia, quan ara s’autoritza una planta d’aquests tipus, que enverinaria el riu Missena. Per què no es dediquen a fer desaparéixer la plaga de conills en compte de demanar permisos per a aquesta planta?

Si l'empresa interessada en la construcció va comprar terrenys, on ja ha realitzat obres, amb autorització de l'alcalde anterior, Natalio Navarro, qui sempre havia negat que es tractara d'una indústria molesta... molt malament. Si no es tracta d’una indústria molesta, com ell diu, per què no instal·len aquesta planta a la vora de la Pobla del Duc, per exemple en el complex industrial. Li ho dic, senyor ex-alcalde, per si no sap què fer-ne.

Fins a quin extrem arriba l’avarícia i la crueltat? ‘Me’n vaig a fer les necessitats (no dic el nom…) i ho faig a casa de l’altre per no embrutar la meua”, degué pensar aquell alcalde. Evidentment, si això no s’atura a temps, potser les conseqüències de les necessitats d’aquest ex-alcalde, sembla que és del PP, estarà embrutant casa d’un altre, i fins i tot d’uns altres. Aquest ex-alcalde haurà d’anar a confessar-se, a causa de l’avarícia, per la insolidaritat: senyor Natalio Navarro, el que no vulgues per tu, no ho vulgues per a un altre, però… i l’avarícia, ai !l’avarícia.

Supose, sempre dic supose, no ho sé, que alguna comissió li deu haver caigut a la butxaca. Vinga home! no cal que ho diga en veu alta, però sí, senyor Natalio, vostè ja deu haver eixit de la crisi: uns dinerons de la paga d’alcalde (no sé què cobra), i potser, a més les comissions. Què bé, no? I si els bancalets venuts eren seus o d’algun familiar o coneguts, qui sap, encara més diners!

Si aquesta planta va endavant, si definitivament s’instal·la, encara que els veïns de la Pobla, com es diu, estiguen afectats, em sabrà greu. Però em farà pensar que no saben triar alcaldes.

‘Quina culpa en tenim nosaltres?’, em poden dir. Sí, sí, és cert. Indirectament tenen la seua part de complicitat i responsabilitat des del moment que van votar un alcalde, que no dubte que potser era un bon veí, però haurien d’haver pensat molt millor a qui votaven.

Tant de bo això es puga parar i no vaja avant. Li faig una suggerència, senyor ex-alcalde: per què no es compra la casa de la Punta i vosté i els seus fills hi van a viure. Després compra els bancals de la vora de la planta i els tanca. De propina li regalem els conills de la comarca. I si vivim, estarem lliures de conills.